371 pàgines de misèria masculina

"La sentència mira de negar amb paraules una de les més grans misèries masculines: que molts, molts homes violen"

A la sentència dels magistrats del judici contra els cinc homes que fa dos anys van violar en grup a una noia de 18 anys, a Pamplona, li han calgut 371 pàgines. Està plena de paraules encaixades de manera maldestre, buidades de significat, mal enredades, reinventades i obligades a mentir, perquè la sentència mira de negar amb paraules una de les més grans misèries masculines: que molts, molts homes violen.

 

Dijous passat, però, els milers de dones que vam sortir als carrers, i els homes que també, vam deixar clar de diverses maneres que la coneixem i molt, aquesta gran misèria, i que ja ho sabem, que aquest cop, com tants d'altres i com de tantes altres maneres, el poder d'uns magistrats ha mirat de capgirar la realitat.

 

Distingir entre "abús" i "violació" és un despropòsit. Ho sabem totes, i sabem que els magistrats ho saben, i que han volgut ruixar, a més, amb aquesta sentència, milers i milers de vides a banda de la de la noia violada a Pamplona: les de totes les dones que, de petites o de grans, han estat obligades i sotmeses sexualment per homes, amb unes formes de violència o amb altres, conscients, adormides o inconscients.

 

Una part molt important de la gran transformació que vivim avui es concentra, simbòlicament, dins el #Cuéntalo: que moltes dones expliquin, diguin, posin paraules plenes de sentit al sotmetiment viscut sexualment, en algun moment de la vida, pel pare, pel germà, pel company de feina, per l'oncle, per l'avi o per un o més desconeguts és fonamental perquè posa en evidència la nostra llibertat, la nostra dignitat i la nostra humanitat: si abans les lleis, els costums i les amenaces silenciaven les nostres paraules, ara no.  

 

Una altra part molt important de la transformació que estem vivint és la d'anar deixant al descobert la misèria masculina. Deixar de tapar-la, com vam fer dijous sortint a les places. Deixar de negar-la, mirar-la de cara i que repugni a moltes més dones i a molts més homes.

 

Se m'acut, per exemple, omplir les places de "Cursos sobre violació": ajuntar-nos dones grans i petites per a explicar-nos que sí, que molts homes violen. Se m'acut, també, per exemple, convidar totes les nenes a mirar els mòbils dels seus pares (en masculí, la paraula) i a obrir el grup de xat de "pares del cole", a veure si hi troben fotos de dones cosificades, bromes amb consens sobre pits i culs de dones, i silencis des de dijous passat. Se m'acut dir totes, i dir-nos, en veu alta, que tots els magistrats, tots els professors, tots els directors, i tots els patriarques que capgiren la realitat amb el seu poder, cada cop que una dona és violentada, i també les dones que sostenen el món així de capgirat, donen per descomptat que les dones som violables, i omplen de violència tantes i tantes formes de política.

 

 

La violència contra les dones no és un ens que flota entre els núvols o sura sobre l'aigua del mar: la violència és dins les ments, els cossos, els arguments, els instruments de poder, les estructures de les institucions, i els instints. Diguem-ho clar: molts homes violen.

 

N'hi havia prou amb una, de pàgina de sentència, per a dir la realitat.

 

Comentaris