28-A: el 'mandat de l'1-O' en joc

"La unitat que va representar posar les urnes s'ha acabat i serà la ciutadania la que determini ara quina de les dues maneres d'entomar el post-1-O és la que genera més consens"

Les eleccions del 28-A es presenten com una pugna entre els dos principals partits de l'independentisme, que arriben a la cita electoral amb estratègies diferents i escenificant una escissió que posa en dubte com es pot preservar el capital d'allò que es va aconseguir el 2017 amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, moviment estroncat després per l'aplicació implacable de l'article 155. La unitat que va representar posar les urnes s'ha acabat i serà la ciutadania la que determini ara quina de les dues maneres d'entomar el post-1-O és la que genera més consens.

 

ERC, tal i com ha deixat clar Oriol Junqueras, en la seva intervenció des de Soto del Real dijous, prioritza aturar l'extrema dreta a l'Estat espanyol i, per tant, això implica donar suport al govern de Pedro Sánchez. Els demòcrates europeus, afirma, no entendrien que es fes una altra cosa i l'independentisme necessita guanyar simpatia internacional. És una aposta que segueix la lògica d'optar per allò que impliqui aproximar Catalunya a l'objectiu d'independència. Una fita que ERC veu assolible després d'un altre referèndum —aquest cop, però, pactat—.

 

Sembla, doncs, que aquesta estratègia dóna la raó —potser de forma involuntària— a la tesi unionista que el referèndum que es va fer —en el marc de l'Espanya constitucional— no serveix perquè no hauria estat legal. Això és una conclusió a la qual es pot arribar després d'escoltar el líder d'ERC en la primera intervenció pública des de que és a la presó. Si es repassa el seu discurs, en una hora i mitja, no va mencionar l'expressió "mandat de l'1-O", mentre que en el cas de Jordi Turull, dissabte a la Seu, es va escoltar l'afirmació que JxCAT aniria a Madrid "amb el mandat de l'1-O".

 

Tot i que de vegades alguns discursos s'aboquen a les perífrasis que deixen el missatge en el terreny de l'ambigüitat, assumir fer un 'reset' i aprofitar una oportunitat per fer un segon referèndum amb l'acord del govern espanyol suposa deixar el mandat de l'1-O en el bagul dels records i com a estímul des de la nostàlgica per a noves embranzides. En canvi, anar a Madrid a reivindicar-ne el resultat, suposa seguir defensant que aquell referèndum era lícit i que el resultat que se'n va desprendre marca el camí del futur de Catalunya.

 

 

Aquestes dues visions són les que es veuran les cares el 28-A i segons els resultats un dels dos partits principals de l'independentisme haurà de corregir la seva estratègia, o bé assumir, en tot cas, que ha fallat a l'hora de comunicar els seus posicionaments enmig de la vertigen en què ha viscut la política catalana els darrers mesos. Totes les estratègies són legítimes i tothom fa el que bonament pot enmig d'un escenari ple d'entrebancs i incerteses, però també caldrà escoltar el dictamen de les urnes perquè com Junqueras va defensar són les úniques que tenen l'encàrrec de decidir el futur.

 

Que ningú pateixi. Les diferències es dirimeixen, sortosament, a les urnes.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?