Continuem avançant. I això, per si sol, ja és notícia. Tenim un acord que, fa quatre dies, semblava gairebé impossible. Un acord de mínims, és cert. Un acord que, de moment, no suma totes les formacions polítiques que estaven representades a la fotografia del 9N, és veritat. Un acord que, a dia d’avui, encara no disposa de full de ruta. Val. Sí. Tot això és veritat. El fet, però, és que tenim un acord. I no qualsevol acord. Ja que, a part de fixar una data per les eleccions, refà el sentit d’Estat que havíem perdut des de feia mesos. Mas i Junqueras tornen a pactar.
Ara tornem al tauler de joc. Tots tornem a tenir fitxes. La partida continua. I, per tant, tornem a tenir possibilitats reals de guanyar. L’objectiu és clar: a les eleccions del 27 de setembre els vots dels partits independentistes han de superar –amb escreix– els vots de la resta de formacions polítiques. Per tant, les regles comencen a ser força clares.
Ara ens falta un full de ruta. Un full de ruta sense metàfores ni subterfugis. Ha de ser clar i diàfan. Hem de conèixer els reptes i les etapes. És elemental per reconstruir la unitat i començar a parlar, finalment, del país que volem construir que és, al capdavall, el tema vertaderament important.
Hem recuperat el rumb. Ara ja no podem fer més el ridícul. Som a l’alba d’un nou començament. Aviat sortirà el sol.
