Hi ha 25 diputats del PSC-PSOE a Madrid que tenen la responsabilitat de defensar els interessos de Catalunya en representació dels ciutadans que els han votat per això. Naturalment qui els ha votat ho feia perquè creia (o creu) que des del socialisme el poble català prosperaria més. La cap de cartell d’aquesta llista era l’avui ministra de defensa Carme Chacón, la mateixa que ha declarat que està completament d’acord amb la sentència de l’Estatut. La senyora ministra va considerar que no tenia res a veure amb la manifestació multitudinària del 10 de juliol, aquella que va aplegar gent de tota mena i condició, de variadíssima ideologia, però que sí que tenien en comú una convicció: que a Catalunya ens volien prendre els drets que l’Estatut ens garantia.
És ben cert que la Carme Chacón ha parlat en nom del grup que representa al Congrés dels diputats, i que cap d’aquestes vint-i-cinc persones li ha esmenat la pàgina. Un error polític obvi, no pas perquè hagin pogut fer mancança als principis pels quals els havien elegit, sinó perquè essent fidels a Chacón i Zapatero s’han aliat a la part perdedora del seu partit.
Segons el meu parer, la conseqüència del silenci d’aquests diputats serà el seu anorreament polític dins del partit dels socialistes. I aquest resultat és bo per a la democràcia perquè posa de manifest que seguir els postulats del qui mana, d’aquell que posa i treu noms de les llistes, no sempre té com a resultat la continuïtat política.
Zapatero no s’ha portat bé amb Catalunya perquè ens ha mentit, però encara s’ha portat pitjor amb els socialistes ja que els ha empès a una batalla que tenien perduda per endavant. De què els servia defensar una Espanya que podia ser federal si en el fons el que pretenia el president era abraçar-se a l’Espanya d’Aznar en pro d’allò que uneix sòlidament PP i PSOE, o sigui la indisoluble unidad de España tal i com va demostrar fent fora del govern els nacionalistes bascos per fer lehendakari el socialista Patxi López amb els vots del PP?
Tanmateix no tot està perdut pels socialistes catalans. Després de la manifestació del 10J el que semblava una excusa de mal pagador, la possibilitat de tenir grup propi al govern de Madrid ja s’ha convertit en una opció clara dins del PSC, una opció que ha sortit a la llum públicament amb els noms de la consellera Montserrat Tura i el conseller Castells. També hi ha altres noms històrics, però aquests no compten, només figuren, tal i com els ha passat als 25 diputats catalans i socialistes que avui tenen escó al Congrés: ja només figuren, no tornaran a comptar.
La nova etapa en la política espanyola és la superació de la famosa frase d’ Alfonso Guerra el que se mueva no sale en la foto. Acabada la transició, superada l’Espanya autonòmica del café para todos del president Suárez, el que tenim clar tots és que els partits ja no representen els ciutadans, es representen a ells mateixos i això s´ha acabat. Aquest és el veritable lema de la manifestació dirigit a Espanya: PROU
