Fa dies que llegim per xarxes algun fake i alarmisme sobre el Vot Exterior. Primer desmentiment: el cens exterior no s’ha inflat. Està tancat de fa setmanes. L’INE publica mensualment les dades (consultables en tres clicks al seu web) i lògicament és impossible inscriure gent nova en mesos anteriors. Fora de Catalunya tenim dret de vot 224.844 catalans, és a dir 28.209 més que el 27S, residents sobretot a Argentina, França, Alemanya, Estats Units, Mèxic, el Regne Unit i Suïssa. El creixement es deu a l’exili laboral -algú en deia “mobilitat exterior”- sumat als qui han fet 18 anys des de 2015. Mentrestant, des de Catalunya podran votar 5.329.139 persones, amb 136.300 nous votants.
A l’exterior, la majoria constem com a residents permanents (CERA) inscrits als consolats. Hi ha també una minoria de residents temporals inscrits (ERTA). La realitat però és que hi ha molts catalans que marxen a fora i no s’inscriuen a consolats. I és que avui, amb la ciutadania europea (si s’opta per quedar-se a la UE), les facilitats de viatjar per anar tornant si cal fer tràmits, les possibilitats d’estudiar o investigar temporalment a fora, o de sortir a provar sort a l’estranger un temps, hi ha qui no veu la necessitat de registrar-se (si el nou país no hi obliga) i segueix per tant legalment empadronat a Catalunya. La diferència entre els inscrits i els no inscrits, és que els primers només podrem votar via vot exterior, i els segons han de baixar a Catalunya a votar si decideixen o no poden inscriure’s. No hi ha terme mig possible. I per tant, com ja podeu deduir, la xifra de catalans a l’exterior és realment més alta que la que es publica. Tal com he escrit alguna vegada, si ens reuníssim tots els catalans a l’exterior, sens dubte formaríem la segona ciutat de Catalunya, per davant de l’Hospitalet de Llobregat.
Associada al vot exterior, aquests dies torna a sonar paraula maleïda “voto rogado” (vot pregat, però permeteu-me que usi el terme en castellà, ja que es va decidir a Madrid). Abans, els expatriats rebíem les butlletes a casa automàticament, com les que et trobes quan vas al col·legi electoral per votar. De fet, a principis del s XXI votava aproximadament un 20-25%,va anar disminuint. Però la caiguda en picat va arribar des del 2011 per la modificació de la Llei electoral espanyola: el 2012 la participació va ser d’un trist 6,7%. Perquè? Perquè amb la reforma de la llei electoral, el “voto rogado” i la buroràcia derivada el que aconsegueixen és promoure l’abstenció. Els expatriats ja no tenim els mateixos drets que els ciutadans residents a Catalunya per votar. Som ciutadans de segona, subjectes a un via crucis administratiu amb calendari de terminis per a cada passa. Quan en alguns països com Estats Units el sistema de vot electrònic ja és una realitat, a l’Espanya de 2017 cal fer papers, enviar faxos i correu postal. Ens posen traves per participar de la vida democràtica com a ciutadans. Calen alhora ganes, temps, i estar alerta. l fins i tot qui fa totes les passes tampoc té garanties que el seu vot arribi: el 27S, 21.778 catalans expatriats van demanar poder votar (sobre 196.062 censats, l’11%), però només es van comptar 14.781 vots emesos. On són la resta? Quasi 7.000 butlletes desaparegudes, més del 30%. Garanties? Democràcia?
De moment, a l’espera d’irregularitats viscudes en darreres eleccions als consolats (butlletes mai rebudes o ja tard, urnes no custodiades, dades i faxos extraviats, negació directa del dret de vot per causes administratives poc clares, etc), i excepte de moment un cas concret ocorregut a Itàlia (formulari erroni), de cara al proper 21D ja es pot consultar online informació, calendaris i descarregar documents. No us penseu pas però que ens estalviarem els papers impresos i el fax, però ja és un pas. Tant els webs d’Exteriors i del MAE, com algunes iniciatives de les entitats catalanes actives a l’exterior (FIEC, ANC, Catalans al Món i ANC amb el web www.votexterior.cat) permeten digerir millor el via crucis i resoldre dubtes. El vot exterior mobilitzat és sobretot independentista, i bona part del no-mobilitzat simplement ha perdut l’interès en participar (sovint per desarrelament). Però enmig hi ha tot un segment de ciutadans que encara no saben com votar i que s’atabalen al primer input sobre el sistema de vot. És per tant el moment d’enviar un whatsapp o mail al cosí que fa l’Erasmus, als tiets que viuen encara a l’Argentina, al veí que va marxar a treballar a Alemanya, o al fill dels amics que ha anat a provar sort a Londres. Cal animar-los a votar i fer-los arribar el web informatiu. Qui sigui al CERA, té fins el 22N per demanar el vot, fins l’16D per enviar-lo per correu o del 17 al 19D per dipositar-lo a l’urna del consolat. I qui NO s’hagi inscrit ni com a resident temporal (fins el 14N), la única manera és tornar a casa una mica abans de nadal, com els turrons, per a poder votar el 21D. Encara hi ha temps per als CERA, però s’acaba. Després, ja serà tard. Per votar i per al país.
