Sa Majestat Felip VI i la reina Letizia, símbols d’una monarquia renovada segons La Vanguardia, visiten Barcelona. El Congrés dels diputats torna a rebutjar l’ús de la llengua catalana en les intervencions parlamentàries. El Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas no considera prioritari publicar les balances fiscals entre comunitats autònomes segons el flux monetari neutralitzat. La taxa d’atur a l’Estat espanyol es manté, per segon any consecutiu, per damunt del 28%. El tercer personatge financer més important de l’Estat és absolt en l’afer de les preferents. Mariano Rajoy explica que les noves competències de la “Policia Nacional” (sic) arreu de l’Estat pretenen aconseguir una millor eficiència en la gestió unitària de la seguretat pública. El Ministerio de Fomento addueix raons pressupostàries per justificar la no connexió de RENFE amb la Terminal 1 de l’aeroport del Prat. Carme Chacón i Albert Rivera dinen plegats. El govern central retarda la transferència dels fons necessaris per a les polítiques actives d’ocupació de la Generalitat de Catalunya. Un jove mallorquí rep una estomacada a Andratx per insistir en parlar en català amb dos agents de la Guàrdia Civil. Mariano Rajoy preveu tornar al creixement econòmic durant el primer trimestre de 2016. El diari “El Mundo” obté en exclusiva esborranys de procedència incerta. La Cambra de comerç de Barcelona exigeix mesures d’accés al crèdit per a les empreses catalanes. El Tribunal Suprem obliga a la Generalitat a emprar el castellà en totes les seves campanyes publicitàries. Accident mortal a la N-II a l’alçada de Maçanet de la Selva. El President d’Extremadura afirma que Franco afavorí els catalans. El seleccionador de futbol espanyol convoca deu jugadors catalans. El líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, demana la retolació bilingüe per a Sant Boi de Llobregat / San Baudilio de Llobregat. La construcció de les infraestructures per als Jocs Olímpics de Madrid 2020 avança a bon ritme.
Em permetran la llicència literària per imaginar un recull de premsa futur desolador i, malauradament, versemblant. Les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol han esdevingut una iteració improductiva i frustrant d’ençà que començaren les discussions per elaborar un nou Estatut d’autonomia per a Catalunya. L’experiència de la darrera dècada ha demostrat que tan sols l’Estat català ofereix la possibilitat de sortir de la depressió econòmica espanyola i canviar, de soca-rel, la perversa dinàmica entre una Catalunya dialogant i generadora de recursos fiscals i un Estat espanyol autoritari i entestat a escanyar financerament la Generalitat de Catalunya. Cada dia que passa, més catalans pateixen l’empobriment que els suposa continuar sota l’administració del decadent Estat espanyol.
Observant la política catalana des de l’exterior, hom arriba a tenir la impressió que ens trobem en un dia de la marmota. Talment com la cançó de l’enfadós, hi ha personatges ancorats en un tirabuixó temporal, incapaços d’analitzar les necessitats reals de la gent d’aquest país. Caldria no confondre les agendes polítiques personals amb els legítims interessos de la nació que afirmen defensar. Ens hi juguem, fins i tot, la possibilitat de continuar finançant les despeses per la formació de personal sanitari català que participa en els processos de transplantaments d’òrgans.
El Pacte per la Llibertat, el vigent acord de governabilitat al Parlament de Catalunya, establí uns paràmetres d’obligat compliment tant per a CiU com per a ERC. Un dels més rellevants és la celebració de la consulta el 2014. De fet, l’anunci dels futurs nomenaments per al Consell Català per a la Transició Nacional, és un dels estadis d’obligat compliment segons aquest acord.
En plena campanya electoral, en Josep Antoni Duran i Lleida afirmà: “s’han passat les línies vermelles, perquè no s’han passat els límits de la clavegueres de l’Estat, és l’Estat espanyol que és una claveguera”. No dilapidem dos anys més, fins el 2015, per arribar a la mateixa conclusió essent encara més pobres.
