2015, És hora doncs de fer i fer-ho bé

2015 ja es aquí, el període d'anàlisi sobre el punt de partida o el que és el mateix el que ens ha deixat el 2014, tot just ha començat. De ben segur que, atès que ens troben en un any electoral, les divergències serà notòries amb independència del que reflecteixes les dades i les informacions que amb elles s'elaboren. Ara bé, el que és innegable és que l'any s'estrena amb una prima de risc per sota del 100 punts bàsic, molt lluny queda juliol de 2012 quan la prima assolí els 649 punts, un fet que allibera recursos quant a finançament del deute. També l'any s'inicià amb la paritat dolar euro situada en 1,2$ dòlars per euro, el valor més baix en els darrers 4,5 anys, un fet que ajudarà a assolir competitivitat de les nostres exportacions als mercats amb dòlars. També cal considerar que la inflació negativa dels darrers 12 mesos afavoreix un guany, quant a capacitat de compra, d'una gran part de la població, que ha vist com es reduïen els salaris i s'incrementaven molt poc les pensions de jubilació, -sols un 0,25% (i el salari mínim Interprofessional un 0,5%)-. Un increment de renta disponible, que també es veurà afavorida per la retallada quant a les retencions del IRPF que entraren en vigor al 1 de gener.

Unes dades positives que no amaguen que a Espanya l'atur sobrepassa els 4,5 milions de persones, dels quals el 60% ho són de llarga durada i, gairebé, 1,8 milions de llars tenen tots els seus membres sense feina i que la taxa d'atur juvenil rondi el 54%. Certament en els darrers mesos s'ha es crea ocupació, però no podem ignorar que aquesta és de baixa qualificació, amb un fort component de temporalitat i dels salaris, en molts casos, són inferiors als 1.000 euros. Amb aquests fets no estranya que l'OCDE expliqui que Espanya sigui el país membre, on més ha augmentat la desigualtat. Un panorama desencisador amb les administracions atrapades per una deute pública que, segons el Banc d'Espanya, sobrepassa lleugerament el bilió d'euros, comportant el pagament de gairebé 100 milions d'euros diaris. Una situació no desitjada, ni desitjable, amb una ciutadania cansada de sacrificis, que no portem a millores substancials i està farta dels casos de corrupció que es van coneixen. Un escenari que ha conduit a un trencament de l'imprescindible confiança entre les Administracions i els ciutadans.

L'any començà amb un escenari complex, en el qual podem lamentar-nos i esperar que els altres ens ho arreglin o també poden recorre a la demagògia, a culpar als altres, o esperar que màgicament tot canviï de sobte. A mi no em trobaran entre aquests, ja que soc dels que crec que l'esforç per capgirar la situació és obligat quan hom mira enrere i pensa en els sofriments i fites, que han assolit els nostres predecessors o quan hom mira endavant i veu la cara dels joves, que legítimament volen obrir-se pas i dibuixar el seu propi futur.

Un nou any ha començat i com em deien els meus pares, quan em parlàvem de l'historia de Catalunya i els esforços del poble català per superar l'adversitat, ara és hora d'aplicar coneixements, de buscar la força de la motivació confiant en un mateix i els que l'envolten i entomar els problemes amb aquella actitud pròpia dels guanyadors . Crec que ara el que cal és fer pròpies les paraules de la periodista Ana Ibañez que, citant a Lou Holtz, escrivia "La habilitat és lo que ets capaç de fer, la motivació determina el que faràs i l'actitud determina el bé que ho faras". És hora doncs de fer i fer-ho bé.

 
 

Comentaris