2014, l'any que viurem apassio- nadament

"Barcelona i Catalunya compten amb un gran voluntariat. La raó que així sigui és perquè el nostre teixit associatiu és molt ric i perquè gaudim d'un model propi, únic al món"

Les festes de Nadal tenen diverses interpretacions. N'hi ha per tots els gustos, com també per a tots els disgustos. Per a una servidora, són dies per estar amb la família i els amics, per gaudir de les vacances i per a descansar. Són dies amarats de records i de la il•lusió continguda de quan érem petits. Llavors, el Nadal era com una festa major: anàvem a casa els avis, menjàvem les millors menges cuinades amb les receptes d'antany, recitàvem el vers que havíem après a l'escola, destapàvem la manta del tió o vèiem què havien deixat els patges reials. Amb tot, els dies de Nadal i de Reis eren apassionants i divertits perquè gairebé tots els somnis es feien realitat. Amb els anys, la capacitat d'anàlisi i l'edat —ai las, sobretot l'edat!—, les festes de Nadal es veuen d'una manera diferent. I és que la il•lusió i la innocència de quan ets petit es converteixen en una realitat molt més tossuda. Aleshores, t'adones que no tot és de color rosa i veus una altra cara de la celebració: sovint són dies trufats pels tòpics més carrinclons, rancis i ridículs —sobretot en alguns mitjans de comunicació, com recordava ahir l'amic Antoni Aira en aquesta mateixa publicació—, i són jornades tristes i molt dures per a totes aquelles persones que estan soles (en un asil o en un hospital, per exemple) i també per a totes les famílies que ara no tenen els mitjans per celebrar-les amb dignitat. En fi, que per Nadal sembla que visquem en una contradicció perpètua que ens mena des de la infantesa a la maduresa, des de l'alegria cap a la trista i dura realitat i des de la il•lusió cap a la decepció. A més, i per acabar-ho d'adobar, tot pot esdevenir-se en un no res.

El mateix sentiment que tenim per Nadal pot condicionar l'any que som a punt d'encetar. Aquest 2014 de bombo i platerets. Aquest 2014 és un any ple d'expectatives, d'esperances i d'il•lusions, com quan érem petits, per bé que l'anhel en aquest cas és poder exercir el dret a l'autodeterminació. El reclamat dret a decidir. De moment ja sabem que el 80% de la ciutadania està a favor de ser consultada, cosa que, d'entrada, ens mostra les ànsies de desconnexió de la gent, per dir-ho a la manera de Francesc-Marc Álvaro, i la força del moviment que desitja trencar amb l'statu quo actual. Que Catalunya tingui un president que lidera el procés i que hi hagi hagut quatre forces polítiques que hagin estat prou generoses per acordar amb ell una pregunta (doble) i una data per a la celebració del referèndum, són fenòmens gairebé màgics en un país donat a la confrontació i en el qual les estratègies de partit sovint passen per sobre dels interessos de país. Tanmateix —i espero que s'entengui bé—, aquest 2014 també pot ser un any de moltes dificultats i d'entrebancs de tota mena. Tothom sap que l'aparell de l'Estat —l'oligarquia que concentra el poder a Madrid i que té la complicitat dels mitjans, de l'oposició i de la Corona— utilitzarà tots els recursos que tingui al seu abast per impedir la celebració de la consulta. Si finalment se'n surten, el bany de realitat que ens amararà serà total. Ens caldrà fer-nos grans de seguida i, com en la vida, el Nadal ja no serà aquell temps d'innocència dels infants. Ens caldrà saber estar a l'altura de les circumstàncies i no defallir davant uns entrebancs que tothom sap que són més que una possibilitat.

Ara bé, mentre no sabem del cert quin serà el final d'aquest procés emancipador, que respon al fet previ de la mateixa existència de la catalanitat i de la nació, ens convé mantenir la mateixa il•lusió i la passió que els infants tenen durant els dies de Nadal. El somni de poder decidir el nostre futur és a tocar. No defallim abans d'hora. Si fa tants anys que una part majoritària del poble de Catalunya reclama la llibertat, ara ens cal paciència i estratègia. Que els sembla si ho posem a la carta als Reis? Aquest és el meu desig per al 2014: guanyar la llibertat! I a tots vostès els desitjo, a més, el millor.

 
 

Comentaris