2010, any crucial

La tan esperada recuperació econòmica en forma de V influirà notablement en la vida de les persones i en el seu comportament electoral

En un article de primer d'any sembla que sigui obligat parlar en clau de futur. I si no, m'ho faig venir bé. El 2009 ens ha deixat una herència molt pesada en forma de desafecció política, de corrupció, de regressió en autogovern i de crisi econòmica. La moral de la majoria de la gent encara és bona, però és possible que l'any que encetem no la millori sinó que l'empitjori.
Dependrà, bàsicament, de l'evolució que adoptin els quatre elements abans esmentats. La incògnita, en un any amb eleccions al Parlament de Catalunya, serà veure com aquests factors polítics i econòmics negatius influiran en el comportament electoral dels catalans.

La desafecció de la gent cap a la política ha arribat a uns nivells preocupants. El Sondeig d'Opinió 2009 de l'ICPS senyala un molt alt grau de distanciament dels ciutadans catalans respecte a la política. Les respostes obtingudes a la pregunta de quins sentiments inspiren la política són alarmants. Els sentiments més freqüents són: desconfiança (37,8 %), indiferència (25,6 %), avorriment (19,2 %), irritació (13,3%)... Aquesta desafecció no sembla concentrar-se en un partit o líder en concret, però està donant ales a noves propostes polítiques amb més o menys solucions renovadores o reformistes. Alguns analistes ja estan parlant de berlusconització de la política catalana arran de l'aparició a l'escena política d'UPyD, Joan Laporta, Reagrupament, Montserrat Nebrera, C's, PxC, etc. Si els partits més consolidats no són capaços d'oferir un discurs renovat, aquestes noves propostes polítiques tindran més possibilitats d'ocupar alguns escons al Parlament i, fins i tot, condicionar la formació del nou govern. El més probable és que els esforços dels partits tradicionals per contrarestar els nous fenòmens polítics es quedin curts i que Reagrupament i alguna altra formació puguin esgarrapar alguns escons.

Aquesta circumstància és preocupant en un moment de crisi econòmica en què es necessita una estabilitat política suficient per poder adoptar les mesures de reactivació econòmica. Especialment, davant un 2010 que totes les xifres pronostiquen molt dur i que només unes poques escorrialles d'optimisme maquillen amb una recuperació en el darrer trimestre. El 75 % dels bloggers financers creuen que els diferencials entre el creixement de l'economia espanyola i de la resta d'Europa augmentaran i només la meitat creu que al final del 2010 estarem millor que ara. La tan esperada recuperació econòmica en forma de V (be baixa) influirà notablement en la vida de les persones i en el seu comportament electoral. Si el primer pal de la V és curt, ens podem situar amb símptomes de recuperació abans de l'estiu (és un escenari molt poc probable) i que ampliïn el seu efecte amb l'augment de l'ocupació relacionada amb el turisme, i alhora generin unes millors perspectives electorals per a l'actual govern tripartit. Però, el més probable és que el primer pal de la V sigui molt llarg i que la remuntada (si es dóna) coincideixi amb la campanya electoral al setembre i octubre... Si no hi ha avançament de les eleccions.

Però, l'avançament electoral no dependrà de l'economia. Tot i que podrà tenir molt a dir en el sentit del vot d'amplis sectors, el que marcarà notablement el calendari electoral i el debat polític és l'autogovern de Catalunya. Sembla ser que tothom està d'acord que el tret de sortida el marcarà la publicació de la sentència del TC sobre l'Estatut de 2006. El PSC haurà de saber com treure petroli de la situació. La sentència intentarà salvar amb matisos els elements clau del text i els socialistes catalans hauran de trobar els arguments per presentar-la com una porta oberta per al desenvolupament competencial de l'autogovern, per evitar un enfrontament amb el PSOE i amb Espanya. CiU, al contrari, haurà de convèncer que l'esperit de l'Estatut ha mort i que Espanya ha tancat definitivament la porta de l'autonomisme. És l'escenari més probable.

Aquest debat polític taparà (almenys a Catalunya) la discussió sobre la crisi. Al PSC, l'aprofitarà per amagar el seu poc marge de maniobra en matèria econòmica, per accentuar perfil propi respecte al PSOE i necessàriament per contrarestar CiU. A Convergència també li convé situar el debat allà on té més credibilitat. I la gran incertesa serà el comportament d'ERC: Segon trencament del tripartit? Gestió de minicrisis successives per tal de recuperar punts en discurs sobiranista a costa del social? Del paper d'ERC dependrà la data de les eleccions. Al juny, si la sentència del TC és publica aviat i és molt adversa, a l'octubre si la sentència és aviat i més suau, o encara més si la publicació és més tardana.

Tal i com esta plantejades les coses. Una reconciliació dels ciutadans amb la política és més probable si les noves formacions (com Nebrera, com Reagrupament amb Laporta o sense) aconsegueixen entrar i trencar la correlació de forces existent al Parlament. Aquestes noves opcions polítiques ho aconseguiran si la sensació de caos polític i econòmic és molt gran , per poder així arrossegar el vot dels més descontents... No han de témer la competència dels partits tradicionals en el camp de la renovació política, atès que no gaudeixen de la mateixa llibertat per proposar solucions innovadores. La cotilla del seu passat, de les seves estructures organitzatives i els seus compromisos no els dóna gaire marge de maniobra.

Sempre parlant en clau electoral, al PSC li interessa una sentència del TC suau i ben aviat, i una recuperació econòmica el més ràpida possible (o almenys signes evidents i amb certa credibilitat). Això li permetria passar pàgina ràpidament en el tema autogovern (i fer pedagogia un cert temps per poder fer combregar amb rodes de molí a la majoria electoral menys informada) i presentar-se amb un millor balanç al caliu de noves xifres negres de l'economia. Al contrari, a CiU, a ERC i a tot l'àmbit nacionalista, en general, i ja arribats fins aquí, els interessa una sentència severa i tardana, per poder erosionar el PSC i no donar-li temps per fer pedagogia.

Respecte a la crisi, la major part de l'any 2010 serà una continuació del 2009. CiU es veuria electoralment molt afavorida per una economia en crisi, ja que seria vista per molts electors com la única alternativa seriosa de govern. Per al PSC el llast de la mala gestió del PSOE li pot pesar més del que es pensa. El resultat de tot plegat, d'aquí a uns mesos i en funció de la combinació de totes aquestes variables.

 
 

Comentaris