L’emissió del documental ’20-S’ suposa un retrobament amb la realitat dels fets contrastats ocorreguts a Catalunya el setembre passat, pocs dies abans del referèndum de l’1 d’octubre. La gran quantitat de material audiovisual existent ha fet possible una reconstrucció transparent de la situació generada a les portes del departament d’Economia després que la Guàrdia Civil s’hi endinsés amb propòsits que ara han quedat en entredit.
El relat de la rebel·lió es desfà sense oposar resistència quan s’escolta el mateix Jordi Sánchez donant detalls sobre les converses amb els comandaments de la policia espanyola. Les imatges ho diuen tot i mostren la indignació de la gent, sí, però també com aquesta indignació no dona lloc en cap moment a la ira i molt menys encara a la violència imaginària descrita pel jutge Llarena.
Els mesos que han passat des del 20-S fins ara ens han intentat submergir en una hipnòtica confusió mediàtica, ens han fet caminar per les terres movedisses d’uns mitjans de comunicació disposats a reforçar tota invenció al servei de la construcció d’una “contra realitat”.
L’arribada del documental ’20-S’ exposa de manera impecable la successió dels fets i exculpa de manera explícita els Jordis de qualsevol acusació de violència. Amb tot, però, continuem en una situació gravíssima perquè es posa en evidència encara més —si calia— la injustícia del seu empresonament i mostra com els aparells de l’Estat han convertit una manifestació pacífica en defensa d’un referèndum en una rebel·lió violenta fictícia.
Com es podrà a dia d’avui seguir mantenint aquesta versió? Quines proves sostenen que aquells que van sortir al carrer el 20-S volien subvertir l’ordre? És el crit de “Votarem, votarem!” el crit d’una rebel·lió violenta? Perquè no cal oblidar que els objectius de la manifestació no anaven més enllà d’expressar públicament per part de milers de persones el desacord amb les accions de l’Estat a Catalunya. El dia 20-S no es va sortir al carrer a fer una rebel·lió amb violència, es va sortir a defensar un referèndum on partidaris i contraris a la independència estaven cridats a votar.
