Tot just esclatar la revolta del setembre del 1868 que foragita la monarquia borbònica i obre el pas a noves vies una de les que s’anunciaran serà el republicanisme federal. Efectivament, els federals, que en moments del Sexenni (1868-1873) seran majoria electoral notable al Principat a diferència del conjunt de l’Estat, proposen noves accions per organitzar el govern de la col•lectivitat. Una de les iniciatives més singulars i cridades a tenir impacte serà la que projecten un conjunt de representants dels comitès republicans i federals d’Aragó, Catalunya, València i les Illes arreu en una proclama sentida i difosa que comença amb empenta: «Pendientes del fallo de las Constituyentes las resoluciones de los gravísimos problemas que planteó en España la revolución de Septiembre, excitado el sentimiento moral del país por la incertidumbre de si será ó no fecundo en resultados aquel gran movimiento de la opinión, destinado a operar en nuestra patria una transformación radical, necesaria para que España viva la vida de los pueblos libres, deber es y deber imperioso para cuantos nos sentimos impulsados a contribuir con nuestros esfuerzos a la grande obra de nuestra regeneración política y social, trabajar para que en lo posible se realicen nuestros deseos, y se cumpla nuestra aspiración patriótica y salvadora. Debemos y queremos hacer que el esfuerzo de Septiembre sea una revolución y no un pronunciamiento.»
El document fou escrit per Valentí Almirall i a l’escalf de la citada revolució de Setembre: «hecho material, resultado de otra revolución verificada en el orden de los sentimientos y de las ideas, [que] significaba dos cosas; el odio a una dinastía ingrata y corrompida, y la necesidad de dar a todos una legalidad común». Aspirava a disposar d’un marc que donés resposta a les aspiracions de llibertats subjugades a la corona catalanoaragonesa des de la derrota militar del 1714. Havia de dur la llibertat de la Constitució del 1812 però no fou així i es patí la ignomínia de governants com Ferran VII i despòtics delegats reials que acabaren amb la paciència dels catalans. La capital de Catalunya fou on arranca, entre altres, la liquidació de la monarquia, es llençà un crit a favor de la República, de la federació –d’igual a igual, de tu a tu i que el partit republicà democràtic federal serà l’instrument de creixement. La Federal, com se la coneixia, no arribà plenament, si que vingué la República. El setembre del 1868 arrancà un procés que el maig del 69 es convertí en proclama i poc després en República que dividida entre republicans –benèvols i intransigents, unionistes i federals- i assetjada pels conservadors, pels centralistes, en un conflicte carlí bèl•lic i amb tot de complicacions de tot tipus –obreres, econòmiques…- morirà per donar pas a una dictadura militar, una història gairebé repetida mig segle després…
