I: Antecedents
En aquesta diada del 1714 s’acabà formalment la guerra de Successió. Una guerra que el dia 11 de setembre marca un punt d’inflexió en la història contemporània de Catalunya fins al punt que ha esdevingut festa nacional i per a l’època la fi de la nació catalana entesa nació com a Estat i no, òbviament, com a poble. El perquè era clar: la monarquia jurava les constitucions, les lleis catalanes i era aleshores acceptada per les Corts catalanes. Era un principi d’autoritat essencial. Catalunya no actuava com una simple província que era governat des de la capital reial sinó com un estat amb un monarca forà que acceptava la seva legislació pròpia. Era habitual que hi hagués situacions similars durant el XVIII, i fins i tot el XIX. Si no hi havia entesa entre el monarca i la nació esclatava el conflicte.
Vegem la cronologia sintètica de la guerra. El 1700 mor, sense successió, Carles II. Serà rei, el 1701, Felip V. Aquest mateix any el pacte de Gènova -Catalunya i Anglaterra- forja una aliança. El 1705, l’arxiduc Carles d’Àustria entrà a Barcelona i es proclamà Comte de Barcelona o sigui rei a efectes pràctics. El 1706 els borbònics ataquen Barcelona. La Corona catalano aragonesa es posa sota el domini de Carles III. El 1707 Felip V reacciona i guanya la batalla d’Almansa i Lleida es presa. El 1711 ho serà Girona. Mor, però, Josep I i l’herència austríaca passa a l’arxiduc Carles. Anglaterra es retira i Catalunya queda sola. El 1713 el Pacte d’Utrech determinarà que França i Espanya es vincularan però no faran un imperi. La guerra europea serà guerra peninsular i Catalunya lluitarà sola d’acord amb la pau entre Lluís XIV i el nou emperador. Els exèrcits francesos de Berwick ajuden als castellans i el setembre de 1714, Barcelona es rendeix i després ho farà el castell de Cardona. Comença un nou cicle.
II: La guerra
Es considerava Carles II un bon rei i la casa d’Àustria era apreciada pels catalans. El 1688 hi havia guerra amb França. La càrrega era feixuga, els representants dels camperols que s’anaren a queixar al rei foren detinguts. Bona part dels camperols de la Catalunya central s’aixecaren en armes, i la repressió actuà ferotgement. Els nobles catalans, amb por per l’amenaça de conflicte social, feren costat al virrei. En el rerefons hi haurà ciutats en creixement econòmic i un camp amb problemes. Tot i que el conflicte no es saldà en batalles a camp obert podríem dir que el país es bellugava. També hi havia malestar pels abusos senyorials. Mentrestant capes dirigents catalanes s’anaven enfrontant amb el virrei. Quan la collita no era bona els nobles també se’n ressentien però, fos com fos, calia allotjar i menjar als soldats castellans. Malestar i descontentament generalitzat que provocaran problemes socials, econòmics, de direcció social…
El rei Carles era apreciat. Mor el 1700 sense fills. Dues opcions: o Felip d’Anjou (nét del rei Lluís XIV de França) o l’arxiduc Carles d’Àustria. O Borbons o Àustries. Església i Consell d’Estat es posen al costat del francès i, malgrat l’animadversió anglesa el 1701, Felip serà proclamat rei. Es preparen dos blocs: Anglaterra, Holanda i Portugal d’una banda i de l’altra Espanya i França. La Corona d’Aragó va amb l’arxiduc Carles per interessos i per afinitats. Felip representa la jerarquia i Carles el pacte. Hostilitat contra tot el que sigui francès. El monarca Felip farà parada a Barcelona. A Osona i a la muntanya segueix el sentit crític per l’estatge forçat i s’hi afegeix un fenomen nou: les classes directores de Barcelona aspiren a tenir un paper en la direcció de l’Estat. Cal dir també que si la unió econòmica es produïa s’arruïnava la indústria manufacturera catalana. L’Església catalana es posà al costat de l’arxiduc. No era un simple conflicte dinàstic. El mal paper dels virreis castellans decantà la balança. En arribar a un punt crític final només les armes ho podien resoldre.
Per a saber-ne més: Joaquim ALBAREDA: La Guerra de Successió i l’Onze de Setembre, Empúries, 2000.
