PSOE, PP i Ciutadans s’han posat d’acord per intervenir Catalunya i aplicar l’article 155 de la Constitució. Disfressen d’oportunitat per al diàleg el que no és res més que un desig de dominació. Però tots tres tenen una clara i àmplia majoria al Congrés dels Diputats i el Senat i, per tant, també a la societat espanyola. Una realitat que no té res a veure amb Catalunya. Tots tres partits només representen un 39% dels vots dels catalans. PP i Cs es juguen poca cosa -per no dir gaire res- amb aquesta decisió, a Catalunya són partits secundaris sense poder local. Però l’aposta del PSC és forta.
El PSC té -encara- una certa rellevància a Catalunya, entre d’altres coses perquè conserva alcaldies importants. Ràpidament venen al cap les ciutats de l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Lleida, Tarragona i moltes d’altres. Per això, un cop anunciat el suport del PSOE a l’aplicació de l’article 155, les discrepàncies que més s’han escoltat han estat les de dirigents del PSC. Dirigents territorials i alcaldes que han de passejar pels carrers de les seves ciutats i pobles amb majories socials contràries al desballestament institucional de Catalunya.
El que pacten Ciutadans, PP i PSOE pels despatxos de Madrid està pensat per esclafar les il·lusions d’una societat on el PSC és –insisteixo: encara- una peça important. El PSOE compra a la dreta una estratègia que pagarà Catalunya, però també el PSC. Cara, molt cara. Caríssima.
