13-D: més que dignitat autonomista

"Resposta digna? Imprescindible. I liderada per aquells de l'Estatut jo sí. La sociovergència política i civil que va demanar el vot per l'Estatut de la Moncloa"

L'endemà de l'Estatut aprovat al Parlament de Catalunya el 30 de setembre, Montilla anunciava desenes d'esmenes al text que els seus diputats acabaven de votar. El 21 de gener de 2006 Artur Mas pactava pel seu compte una rebaixa substancial del text estatutari tête à tête amb el president d'Espanya a canvi de facilitar l'arribada de CiU a la Generalitat, Felip Puig dixit. I ara demanen unitat. Almenys en alguna cosa s'ha avançat en aquests tres anys de deliberació constitucional.

Els mitjans ben informats o intoxicats apuntaven fa set dies la imminència de la sentència del TC. Apocalíptica per allò de pujar el llistó i que després no sigui tan dolenta com es profetitzava per fer-la bona? 48 hores més tard de la publicació de la suposadament properíssima sentència, ZP diu que no s'espera abans de Nadal. Potser reserven el 28 de desembre com en el cas Banesto. La presidenta del Tribunal de la Inquisició Constitucional havia dit a l'octubre. I qui dia passa, trola empeny.

Resposta digna? Imprescindible. I liderada per aquells de l'Estatut jo sí. La sociovergència política i civil que va demanar el vot per l'Estatut de la Moncloa. Ells van avalar-ho, ells són els qui han de passar al davant. Els que van dir no també hi hauran de ser per responsabilitat i respecte democràtic però sense cap obligació de ser-ne els banderers. El recorregut històric del no d'Esquerra pot començar a tenir encara mes sentit després d'haver-lo pagat car.

I si de tot aquest viacrucis indigne contra Catalunya pot quedar-ne algun rèdit de pescar en aigua tèrbola, aquest probablement serà l'augment de consciència ciutadana que això de l'autonomia i els estatuts no va. Per tant, si el desencís qualla, el proper cicle i generació de polítics no podran tornar a oferir una reforma d'Estatut com a projecte per al país. Caldrà alguna cosa nova.

A primers dels noranta, un partit basc va encunyar per eslògan electoral 'contesta'ls lluitant, contesta'ls votant'. I per què no? Contra la infàmia, la millor manera de respondre i prendre la iniciativa serà anar a votar el 13-D en els 150 municipis on se celebri la festa de la democràcia catalana.

Les editorials dels diaris, primer. La ciutadania el 13-D. El tercer engranatge de la corretja de transmissió hauran de ser els partits. Els autonomistes liderant la resposta al Constitucional. I els que volen anar més enllà proposant una alternativa realista però ambiciosa.

 
 

Comentaris