A les 12 com la Ventafocs

"Si la nit pot confondre la gent a mida que es desinhibeix, quina diferència hi ha entre la gent assentada a 12 de la nit i a la una de la matinada?"

Aquesta és la darrera columna que escric en aquest diari abans de les vacances, i no és possible marxar sense referir la fins ara darrera incongruència en les mesures preses pel govern de la Generalitat en relació a la pandèmia que ens acompanya, i en la que no sembla que la gestió autonòmica hagi estat millor que la central.

Els teatres han estat tancats mentre l’oci nocturn continuava obert. Hi ha enormes diferències entre ambdós espais, però sense dubte són favorables al primer: més enllà de compartir la necessitat d’obrir per mantenir el negoci i, per tant, no perjudicar més la ja malmesa economia, mentre en els teatres és ben fàcil determinar qui és dins i ningú es mou i es poden mantenir fàcilment les distàncies de seguretat, els bars musicals, sales de ball o discoteques barregen la gent, requereixen treure’s la mascareta per consumir i l’anonimat més l’alcohol són passaport directe a la dificultat de rastrejar els contactes d’un eventual positiu per contagi. Em pregunto doncs, per què aleshores el que han tancat són les sales culturals, un sector que viu en la incertesa i precarietat permanents, que alimenta l’esperit com no ho pot fer l’alcohol, i que en cap cas ha reportat contagis en les poquetes ocasions que s’han pogut permetre d’obrir. Altre cop demostrant el poc que ens importa la cultura?

De la mateixa manera ara el govern català ha decidit tancar restaurants a partir de 12 de la nit, com si el virus obligués la gent, qual Ventafocs, a marxar abans no arribi. Si en el cas d’una discoteca la nit pot confondre la gent a mida que es desinhibeix, a la terrassa d’un bar o en un restaurant, quina diferència hi ha entre la gent assentada a 12 de la nit i a la una de la matinada? Si és potser el moment en què el local, servint la ultima copa o cafè, pugui tancar satisfactòriament la caixa! El sector de la restauració s’ha queixat, i en alguns casos pot no tenir raó, però no és pas aquest. Allà on hi hagi possibilitat d’identificar a la gent que contacta, l’economia reclama no tallar tots els ponts per a una mínima supervivència econòmica.

Per suposat les incongruències no són patrimoni de la Generalitat. El govern espanyol deia necessitar l’estat de l’arma per poder confinar a la gent, però després ha aplaudit la Generalitat quan ho ha fet per decret, i en quan s’ha promulgat una norma amb rang legal des del govern autonòmic, un jutge pretén exercir un control que sols el Tribunal Constitucional pot dur a terme. Un despropòsit rere l’altre.

 

Segurament les incerteses científiques no ajuden, però la responsabilitat dels governants fora intentar compensar-les, no agreujar-les. A veure si a la tornada alguns dubtes s’han esvaït. Fins i tot, el de la data de les eleccions. Que tinguem sort i una mica de pau és el que desitjo.

 

Comentaris