Crec que cap dels reptes que tenim al davant com a societat es pot solucionar amb un vot a una urna posada pel Regne d’Espanya. Guanyi qui guanyi, tota l’arquitectura institucional sorgida de la Transició continuarà defensant aferrissadament les seves posicions de domini. Guanyi qui guanyi el 10N, les estructures de poder seguiran esclafant el benestar de milions de persones. Ja ho sé: no és el mateix un govern del PP amb Vox que un govern del PSOE amb Podemos. Però podeu estar segurs que cap dels dos tocarà (per manca de voluntat o capacitat) l’estructura econòmica que empobreix milions de persones cada dia. Cap de les dues opcions podrà fer lleis que trenquin el supremacisme de les empreses de l’IBEX que fabriquen la precarietat que causa la mort -si, la mort- de milers de persones cada any. Allò que permet als poderosos seguir desnonant, privatitzant, contaminant i discriminant no es pot trencar només anant a votar. PSOE i PP poden ser diferents però cap dels dos volen moure res que millori les nostres vides de manera estructural. Poden fer mesures cosmètiques, però els que manen estan prou blindats perquè cap decisió que puguem prendre davant una urna pugui canviar allò que sustenta el seu poder.
Així i tot, el 10N aniré a votar. I per ser més precís: sense tenir com a objectiu últim la independència de Catalunya, sense tenir com horitzó polític la creació d’un nou Estat, aniré a votar un partit independentista. Votaré un partit independentista tot sabent que, guanyi qui guanyi, l’Estat seguirà fent tot el que estigui a les seves mans per impedir l’exercici d’autodeterminació. Votaré un partit independentista sabent també que cap d’ells per si mateix podrà fer res per canviar això. Votaré un partit independentista sabent que cap dels tres ha estat capaç, ha tingut prou força, habilitat o determinació per fer abandonar als altres dos els esquemes competitius que corresponen al passat. Esquemes que estan molt lluny de la nova lògica sorgida l’1-O. Votaré un partit independentista però no perquè avali la seva gestió de la situació. Espero que els dirigents del partit a qui votaré no entenguin el meu vot com un aval incondicional al qual han fet aquests últims dos anys perquè no ho és. I crec que aquest és un sentiment molt compartit. Pel que fa a nosaltres, els votants, cada un de nosaltres farà els seus càlculs: qui és més culpable que el nostre sistema partidari sigui incapaç d’estar a l’altura de la situació? Ho haurem de fer així, perquè hem de triar un de tres. Però no podem oblidar que estem parlant d’un sistema polític que s’ha vist desbordat pels esdeveniments. I quan falla un sistema, en el fons, és perquè fallen totes les seves parts.
Si per casualitat la direcció del partit que votaré llegeix aquestes línies, que ho tingui clar: no avalo tot el que ha fet. Espero que els dirigents del partit que votaré el 10N entenguin que, en realitat, no els he votat a ells sinó als milions de persones que s’han posat dempeus davant l’autoritarisme i la violència. Espero que entenguin que en realitat he votat a la gent que camina quilòmetres sota el sol per les autopistes d’aquest país, a la gent que posa el cos davant les porres, que s’organitza i aprèn a trobar-se més enllà de la diferència. Espero que sàpiguen els dirigents del partit independentista que votaré que el meu vot no és un aval a ells sinó un missatge clar a l’Estat. Un missatge que diu que ni tan sols els errors profunds dels nostres representants ens faran desistir en la lluita per una societat més justa i democràtica. Aniré a votar el 10N per enviar a l’IBEX, al Rei i al món un missatge que diu que no ens rendim. Com deia al principi, no espero gaire més del meu vot. I ja em sembla prou.
La resta del que anhelo i espero crec que només ho podrem guanyar fora de les urnes. Per això, el 10N votaré pensant en allò que haurem de fer l’11, el 12, el 13 i sempre: haurem de seguir donant la batalla a les portes dels desnonaments, al costat dels pagesos, davant els fons voltor, fent costat a les eines que ens ajuden a desconnectar de l’IBEX, construint muralles davant la manipulació mediàtica, aprenent solidaritat, empatia i capacitat d’autoorganització. I això ho haurem de fer plegats, independentment de quina hagi estat la butlleta que hàgim ficat al sobre el 10N.
