L’últim titular de la claveguera mediàtica que treballa de la mà de la Guàrdia Civil del tinent Baena: “Tsunami planeaba una película con Viggo Mortensen para hundir la imagen de España“. No tinc ni idea de si això té alguna base o és un altre invent de la caverna tricòrnica però, i fins on jo sé , encara no és delicte fer pel·lícules per enfonsar la imatge de ningú. De fet, es podria dir que gran part de les pel·lícules de Hollywood serveixen per enfonsar (o enaltir) la imatge d’algun país, col·lectiu o idea. A Espanya, sense anar més lluny, aquests dies assistim a l’estrena por todo lo alto d’una sèrie d’Amazon sobre ETA basada en el llibre d’un Guàrdia Civil acusat de tortures, cosa que denunciava Jonathan Martínez al seu Twitter. Sí, com ho llegeixen. Si algú ha navegat per les xarxes aquests dies, de ben segur haurà vist l’anunci per tot arreu. Així doncs, en el cas que fos veritat això de fer un pel·li amb en Viggo Mortensen per enfonsar la imatge d’Espanya, crec que és una boníssima idea: l’actor és molt bo i l’objectiu és honorable.
Cal tornar-ho a fer. Perquè ja ho vam fer un cop això d’enfonsar la imatge d’Espanya ( sense pel·li d’en Viggo Mortensen): la rebregada brutal que li vam donar entre tots i totes a la imatge d’Espanya l’octubre del 2017 va ser descomunal, efectiva i demolidora. Algú podria pensar que una afirmació com aquesta només podria venir d’un alt càrrec de comunicació de la Generalitat o d’algun irredempt processista que es vol guarir les ferides inventant-se victòries que només existeixen a la seva imaginació. Però no: el cop descomunal infligit a la imatge internacional de l’Estat espanyol és cosa acceptada pels més fervents constitucionalistes. Amb Rajoy al capdavant.
Hi ha un llibret titulat La Telaraña que descriu el malestar de molts constitucionalistes amb la gestió comunicativa del govern de Mariano Rajoy davant el “desafío separatista“. Nosaltres, des de l’altre costat de la barrera, ens enfadem molt amb l’Estat, amb les mentides d’El País i la resta de clavegueres de l’Estat. Però les coses sembla que no els estan sortint bé. El pròleg d’aquest llibre està escrit per Juan Ignacio Torreblanca, que era cap d’opinió d’El País l’octubre de 2017. I diu:
“Presidente –dije dirigiéndome a Mariano Rajoy. El tema catalán (…) tendrà que reconocer que la batalla de la opinión pública internacional y de los medios de comunicación la hemos perdido por completo. (…) Rajoy, que parecía relajado tras la comida despachó el tema con un sorprendente ‘no te digo yo que no'”.
Segons explica Torreblanca, aquesta conversa amb Rajoy va tenir lloc el febrer del 2018 a la mateixa seu del diari El País. I encara estan amb això: les ingerències russes, els soldats, els bots… Encara no s’han recuperat del cop i tenen molta por que ho tornem a fer. L’autor del llibre, Juan Pablo Cardenal, ho reconeix:
“Alguns constitucionalistes canten victòria [després del 155]: ‘Han perdut’. El meu diagnòstic va ser sempre molt menys optimista: ‘El Golpe continua”. Després van arribar els aldarulls a Barcelona i la certesa que no sabem quan, però que tornarà a passar. No ho dubtin. I, el pitjor de tot, no estic segur que haguem aprés la lliçó”.
Com va dir al FAQS l’Oriol Soler, un dels detinguts aques setmana, “aquesta operació no té res a veure amb el que va passar sinó amb el que volen que passi”. I el que volen que passi és que oblidem que els vam clavar una veritable pallissa comunicativa davant tot el món. Per això estan que s’enfilen per les parets. És veritat que la República Catalana avui no és una realitat material. Només cal veure els partits independentistes totalment incapaços de sortir mínimament de la lògica autonòmica. Però una pel·lícula amb en Viggo Mortensen, amb 10.000 Viggo Mortensen caracteritzats com a soldats russos, és el pitjor dels seus malsons. No només de batalles comunicatives viu una república. Però ells saben molt bé que la partida és important, és llarga, que no ha acabat i que el món els mira. I aquests dies se’n riu d’ells. Pensem-hi.
1 
