100 anys de Radiacions

"La Revolució russa també ha de ser observada per les radiacions que van arribar al present Txernòbil i al nostre futur Trump, que ha abandonat el pacte climàtic"

En aquest 2017 s'han complert 100 anys de la Revolució russa, que va arrossegar a la pàtria de Txékhov, Herzen, Tolstoi, Dostoievski, Mandelxtam i tota la seva zona d'influència cap al desitjat triomf del proletariat. Molts són els articles i publicacions que han commemorat aquest contradictori aniversari, on la imperativa capacitat transformadora de la Revolució russa, construïda sobre la base de la denúncia i l'acció contra l'estructura feudal representada pel paper del Tsar, que establia un regne d'amos i serfs, es va tornar en foscor revolucionària en establir basts mecanismes de control i opressió a la societat alliberada. A aquesta visió sobre els fets, basada a fer una valoració política i social, és interessant incorporar una valoració simbòlica i profètica que em sembla reveladora; es tracta d'establir un fil directe entre la Revolució russa i el desastre nuclear de Txernòbil, entre la història feta per dones i homes disposats a canviar-la, a una història en la qual homes i dones ja no són capaços d'intervenir.

 

 

Hi ha una obra del pintor rus Konstantin Yuon El nou planeta, datada l'any 1921, on es poden veure dones i homes encegats per camps de llum de tal força que no poden evitar dirigir-se, com encantats, cap a aquesta llum, alhora opressora i alliberadora. La seva obra no només anticipa el drama de la Segona Guerra Mundial amb els seus camps d'extermini, sinó també el final de la Unió Soviètica; no per la caiguda del mur de Berlín, ni la guerra de l'Afganistan, sinó pel desastre de Txernòbil, que ja havia començat a prendre forma en el mateix moment en què la revolució russa va burocratitzar la seva visió del món.

 

 

 

El transcurs de l'evolució de la Revolució russa fins al 26 d'abril de 1986, data de l'accident nuclear, permet establir fins a quin punt una revolució camperola connectada a la Mare Terra pot arribar a convertir-se amb el temps en el desastre mediambiental més important del món. Es podria observar, com ens adverteix la filòsofa Marina Garcés en el seu assaig Condició Pòstuma que "El temps de la nostra mort dibuixa una cartografia de llocs, dates i esdeveniments: Verdun, Auschwitz, Hiroshima... Txetxènia, Txernòbil...". De la mateixa manera que l'Europa democràtica va ocultar, maquillar i fins i tot va celebrar els abusos a la Unió Soviètica, la mateixa Europa es va encarregar d'ajudar a reconduir un desastre nuclear, en interpretar-lo com si fos un simple accident. La Revolució russa que ara es commemora també ha de ser observada per les radiacions que van arribar al present Txernòbil i al nostre futur Trump, que ha abandonat el pacte climàtic.

 

Comentaris