El PP, el PSOE i Ciudadanos es presenten a les properes eleccions generals amb un programa electoral únic. És el que fan sempre, amb diferents fórmules, logos, llenguatges i candidats. El podríem definir com el programa electoral del règim.
Òbviament, cada partit té el seu propi programa, de cara a la galeria. Es tracta que ens creguem que tenim la possibilitat de triar entre la dreta, el centre-dreta i el centre-esquerra. Per arrodonir aquesta sensació, les tres formacions hi afegeixen algunes idees o ocurrències espectaculars i populistes, imprescindibles per parlar d’alguna cosa en campanya i entretenir l’opinió pública.
Però aquí acaba tot. El que compta és l’altre programa electoral, el transversal, el de règim. Un programa que no es posa a votació i que no és cap secret per a ningú.
Un dels apartats més destacats és mantenir la política econòmica i laboral que interessa als poders econòmics: la dels governs del PP i Rajoy, per entendre’ns. Es pot desenterrar Franco, per exemple, però està prohibit tocar res de la reforma laboral i del model neoliberal. És el que ha fet Sánchez, no tocar ni una coma.
Un altre apartat va de Catalunya, com era d’esperar. Aquí s’accepten alguns matisos de vocabulari, però el fons de la qüestió és idèntic: continuar amb la repressió i la pressió fins a destruir la moral de l’independentisme i convertir-lo en una malaltia crònica, emprenyadora però secundària i sense efectes reals. Dit d’una altra manera: es pot aplicar el 155 avui mateix, de forma permanent o quan faci falta, però s’aplicarà sense manies i a fons. La unanimitat del tripartit del règim, pel que fa a Catalunya, és absoluta.
El tercer bloc és el que correspòn a la monarquia. Per descomptat, res de qüestionar-la. Al contrari: es tracta d’enfortir-la de cara a l’opinió pública, de construir un conte de fades i princeses per entretenir-nos i sobretot, sobretot, de no preguntar mai què en pensa realment la gent. De referèndums sobre qüestions cabdals, ni un. Ni tan sols enquestes.
I un quart gran bloc podria ser el de blindatge del model constitucional actual. Ja els va bé, per què haurien de canviar-lo? Fins i tot aprofiten els períodes de provisionalitat per a les seves batalletes partidistes i de poder, però sense amenaçar les qüestions fonamentals. Li estan agafant gust a això de llegir la Constitució com més els convé, desacomplexadament, mentre continuen repetint que és sagrada, immutable i eterna.
Hi ha altres temes, com per exemple la continuïtat del model repressiu de la «llei morrió», la creixent tendència a l’autoritarisme, la intocabilitat de l’exèrcit del règim i de la fortuna que s’hi malgasta, sovint en secret, o el control dels grans mitjans de comunicació…
Però els essencials són els quatre primers: economia de pobres i d’esclaus, garrotada a Catalunya, visca el rei i visca l’exèrcit. Aquest és el programa que porten a les urnes una vegada i una altra, camuflat entre les pàgines dels programes aparentment diferenciats.
Per això, cada convocatòria electoral és una mena de referèndum indirecte sobre el règim, o almenys és així com ells ho volen interpretar. Mai no se’ls acudirà pensar que és justament l’immobilisme i la ceguesa el que està portant el propi règim a un camí sense sortida. Prefereixen pensar que ara a Europa i al món no hi ha marge per a grans canvis i que tenen assegurada una llarga decadència sense massa problemes… Fins que un dia la realitat els acabarà despertant, tard o d’hora.
