10 arguments per despullar la Tercera Via

"Catalunya no pot esperar-ne res, perquè per a ells –com ens recorda tot sovint el senyor Navarro– no som res més que una "singularitat"

Aquests dies hem assistit a un galdós espectacle anomenat Conferència Política del PSOE, en què, més enllà de les lluites internes de partit, tot Catalunya ha pogut veure fins a quin punt socialistes i populars són dues cares d'una mateixa moneda. Aplaudits fins al deliri per Pere Navarro i la sucursal catalana del partit, aquests dos grans nacionalistes espanyols que són Alfredo Pérez Rubalcaba i Susana Díaz, han fet ben palès el que en pot esperar Catalunya: res de res. Absolutament res. Catalunya no pot esperar-ne res, perquè per a ells –com ens recorda tot sovint el senyor Navarro– no som res més que una "singularitat". El terme és tan bonic que fins i tot han vingut a dir que tenen un projecte polític meravellós consistent a canviar el nom de l'Estat de les Autonomies pel de l'Estat de les Singularitats. Com els ‘Coros y Danzas de España', però en versió reciclada i amb el nom de Tercera Via.

I en què consisteix, aquesta Tercera Via? Bé, això no ho han dit. L'únic que han dit és que caldria reformar la Constitució espanyola, però no pas per donar a Catalunya els atributs propis d'una nació. Es tractaria tan sols de donar-li unes quantes monedes més i que hi constés com una singularitat. Una singularitat entre disset, naturalment, ja que no hi ha cap Comunitat Autònoma que estigui disposada a ser menys "singular" que Catalunya. El líder del PSOE, Pérez Rubalcaba, des de la capital del país del senyor Navarro –qui, per cert, aplaudia les seves consignes nacionalistes amb llàgrimes als ulls–, ho resumia amb aquestes paraules: "¡Pasión por España! ¡Pasión por los españoles! ¡Somos el partido que más pasión tiene por España!" Déu n'hi do! Declaren que senten passió per Espanya, però que "no són nacionalistes". Els nacionalistes, segons ells, som tots els qui que no compartim aquesta passió. No es pot negar que tenen sentit de l'humor.

Tanmateix, per clarificar millor en què consisteix la passió socialista i la Tercera Via de Pere Navarro, n'hi ha prou de veure quina és la resposta que donen a deu de les "singularitats" bàsiques que Catalunya hi hauria de tenir reconegudes.

1. Reconeixement de Catalunya a la Constitució espanyola com a nació mil·lenària d'Europa.
Resposta: NO.

2. Reconeixement de la il·legalitat de l'annexió de Catalunya a la Corona de Castella.
Resposta: NO.

3. Reconeixement de la plena sobirania del Parlament de Catalunya.
Resposta: NO.

4. Reconeixement del dret a l'autodeterminació de Catalunya.
Resposta: NO.

5. Reconeixement del dret de Catalunya a convocar tota mena de referèndums.
Resposta: NO.

6. Reconeixement del concert econòmic.
Resposta: NO.

7. Reconeixement oficial de la llengua catalana a tot l'Estat espanyol i a la Unió Europea.
Resposta: NO.

8. Reconeixement del requisit indefugible de saber català per part de jutges i magistrats, així com dels membres de totes les administracions de l'Estat destinats a Catalunya.
Resposta: NO.

9. Reconeixement de l'obligatorietat d'etiquetar en català –i com a llengua preferent– tots els productes comercialitzats a Catalunya.
Resposta: NO.

10. Reconeixement del dret de Catalunya a l'oficialitat de les seves seleccions nacionals esportives i a competir representant-se a si mateixa en totes les modalitats de Jocs Olímpics.
Resposta: NO.

La llista, per descomptat, podria ser molt més llarga, però aquests deu punts, a més d'indestriables, són innegociables des de la més estricta dignitat nacional. Està disposada a admetre'ls, la Tercera Via del PSOE de Catalunya, aquests deu punts? Diguem-ho d'una altra manera: ¿el senyor Pere Navarro, que és tan procliu a alliçonar tothom sobre les bondats de parlar amb les parets i que tant s'emociona quan el seu cap, des d'un faristol, crida "Espanya, Espanya, Espanya!", està disposat a "dialogar" amb la cúpula socialista perquè signi aquesta "Tercera Via"? No. Naturalment que no. El senyor Navarro i el seu partit responen que no, perquè tots aquests punts, junts o per separat, topen frontalment amb la seva visió hispanocèntrica del món. El món, per a aquesta gent, es diu "Espanya, Espanya, Espanya!". Per això demanen al president Mas que, en lloc de viatjar pel món, viatgi per Espanya. Només els presidents dels països lliures viatgen pel món; els presidents dels països captius ho fan sempre dins els límits de la presó.

 
 

Comentaris