Espanya es precipita cap a un nou capítol de degradació democràtica. Aquest dimarts 2 de juliol, Oriol Junqueras no podrà ocupar el seu escó en la sessió plenària del Parlament europeu a Estrasburg perquè la justícia espanyola ha invalidat el resultat de les urnes, vulnerant la seva Constitució i anul·lant els drets polítics d’un pres preventiu. Puigdemont i Comin intentaran ser-hi, si no se’ls veta l’accés com si de delinqüents es tractés, però els seus legítims escons tampoc no duran el seu nom. La raó? No haver promès o jurat la Constitució espanyola de forma presencial a Madrid, com si per representar ciutadans europeus fos necessari sotmetre’s al règim del 78. Quan dimarts els tres eurodiputats catalans no puguin prendre possessió, Espanya haurà contribuït una mica més a la internacionalització de la causa catalana.
Perquè la pilota serà a la teulada europea per voluntat de Madrid. En primera instància és l’Europarlament qui ha de pronunciar-se sobre si respecta les urnes o si cedeix a les pressions dels eurodiputats espanyols perquè es negui la legitimitat i la immunitat a Puigdemont, Comin i Junqueras. La diplomàcia espanyola i els seus soldats al Parlament europeu tindran feina a justificar que tres persones que s’han presentat a les eleccions amb el vistiplau espanyol ara no poden exercir la representació de dos milions de ciutadans europeus.
I un segon focus d’atenció. Puigdemont i Comin trepitjaran territori francès, teòric aliat d’Espanya –com teòric aliat era Alemanya-. El Tribunal Suprem podria demanar una tercera euro-ordre amb l’esperança de detenir-los i portar-los a Madrid. Puigdemont és el trofeu de caça major, però el risc d’aquesta operació és alt: França s’avindrà a detenir-los quan és molt probable que el TJUE determini que tenen immunitat? I si la justícia francesa conclogués, com l’alemanya, que no hi ha delicte de rebel·lió? Ara bé, no actuar també té riscos per al règim: si Puigdemont i Comin passegen lliurement per l’Estat francès, i encara més, aconsegueixen entrar al Parlament europeu, l’Espanya de l’ ‘A por ellos’ sortirà en tromba.
El poder madrileny ha de calibrar molt bé quins moviments fa. Es juga un pessic més de la ja degradada democràcia espanyola, però alhora el nacionalisme més rabiós, ara molt ben representat al Congrés, no tolerarà cap humiliació.
