Portem anys que Catalunya i Madrid han entrat en una dinàmica perversa de desprestigi de les institucions. Sense cap mena de dubte, l’agressivitat institucional de les institucions de l’Estat contra la cambra catalana, no és ni comparable amb l’estratègia referir-se al Parlament com una cambra de fireta. Comença a passar allò que deia la meva àvia Eugènia de “entre todos la mataron y ella sola se murió”.
La darrera mostra d’aquest greuge va ser l’acte d’homenatge als 40 anys del restabliment autonòmic del Parlament. Van enraonar des de la tribuna, cinc diputats. Concepció Ferrer, Francesc Codina, Dolors Montserrat, Manuela de Madre i Ernest Benach. És a dir, dos de CIU, una del PP, una del PSC i un d’ERC. Gosaria dir que aquesta xifra és un insult a la memòria. Cap ni un, (ni un!) del PSUC o de la seves derivades, seguint el seu fill roig com ICV o fins i tot, els comuns.
Precisament, l’any que se celebra el centenari de Josep Benet. La Mesa s’oblida d’un dels partits base de l’oposició franquista, que va ajudar a recuperar les institucions exhaurint totes les seves forces i que ha deixat un pòsit polític, cultural i social fonamental per entendre la societat catalana. President Torrent, així no.
