Si algun sector sortirà amb el prestigi molt tocat d’aquesta pandèmia que patim és el de les residències geriàtriques. La relació d’aquesta societat amb les necessitats de la gent gran necessita una revisió urgent, un cop comprovat que moltes de les empreses que es dediquen a hostatjar els nostres vells no disposen de les garanties mínimes per assegurar la dignitat d’aquestes persones en el tram final de les seves vides. Com sempre, és injust generalitzar, però els escàndols s’han succeït d’una forma molt preocupant.
D’entrada, queda clar que el personal que atén aquests equipaments no sempre té la formació adequada i que, a més, molts dels professionals que s’hi dediquen s’han quedat a la intempèrie, sense els equips adequats per contenir la pandèmia a les portes dels geriàtrics. El descontrol ha qüestionat el deure d’inspecció de la Generalitat, fins el punt que el president Torra ha arribat a demanar disculpes per la poca fiabilitat de les dades que ha ofert el Govern català. Moltes de les residències d’aquest país són un forat negre estadístic.
Les residències no són un dipòsit de problemes amb la funció de fer-los invisibles. Al contrari, són un indicador molt fiable del grau d’humanitat que s’autoexigeix una societat. El coronavirus ha estat el detonant per a un debat prioritari que cal assumir des d’ara mateix, amb claredat i sense eufemismes.
