Feia temps que no llegia un article amb tanta raó com el de Marta Sibina. Durant aquesta emergència sanitària milers de persones han arriscat la seva vida i la dels que els esperaven a casa sense que això sigui jerarquitzable i sense que sigui possible posar-hi un preu. El personal sanitari ha estat al capdavant de la línia de defensa contra el virus, és cert, però precisament per això les seves funcions no són estratificables a partir de les categories laborals. Els metges i les infermeres que treballen als hospitals d’aquest país no haurien pogut afrontar la immensa sobrecàrrega de treball sense el suport dels auxiliars, els camillers o el personal de neteja. De fet, no ho podrien fer en cap cas.
Per això la paga extra que ha anunciat la Generalitat té un punt d’immoral. El virus no consulta l’escala salarial del conveni, ni el currículum acadèmic. És més, no només s’hi han exposat els professionals de la sanitat, ni tan sols els treballadors públics. Han donat la cara darrere dels taulells i les caixes registradores milers de persones que han permès l’abastiment regular de les famílies confinades. Els treballadors municipals de la neteja també han pagat un preu alt per mantenir nets els carrers. Les seves vides no són més barates.
Els professionals de la sanitat es neguen a convertir-se en un símbol buit i políticament innocu. I fan bé. No demanen propina, ofereixen responsabilitat.
