Vermell tebi, quasi taronja

"Tot plegat deixa l'independentisme com a única força realment transformadora de la societat catalana"

Ja ho eren, però ara està quedant clar sota la llum del sol. Barcelona en Comú és un partit com als altres -amb l'honorable excepció de la CUP- liderat per persones que, com sol passar, intenten perpetuar-se en el poder i que busquen aliats, si cal a l'Infern, per conservar la butaca sota el cul. Prova d'això és l'ofensiva d'Ada Colau i els seus per atraure el PSC i, si convé, Manuel Valls a una majoria d'amics del sistema que eviti un destí incert a l'encara alcaldessa i el seu entorn. En definitiva, una revolució sostinguda per les elits econòmiques i financeres d'aquest país.

 

Tot plegat deixa l'independentisme com a única força realment transformadora de la societat catalana. Només des d'aquesta opció política s'han encarat iniciatives rupturistes com la que ha impulsat l'ANC -estratègia encertadíssima d'Elisenda Paluzie- a les cambres de comerç catalanes, amb victòria imprevista a Barcelona. I només des de l'independentisme es planteja un projecte republicà i integrador que va molt més enllà dels límits que imposa l'ecosistema polític madrileny.

 

 

Tanta por fan ERC i JxCat que els de dalt exploren un front nacional espanyol que vagi dels comuns al macronisme espanyol, passant pel socialisme més rubalcabista. Al capdavall, el vermell, quan es fa molt tebi, s'assembla massa al taronja.

 

Comentaris