De bon matí, al Parlament, Ciutadans ha muntat el seu plató amb Albert Rivera com a protagonista i amb la col·laboració estel·lar de les grans dives de la dreta espanyola: Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas -ambdues en funcions de precampanya-, que han estat ben atentes al servei de les connexions de les televisions madrilenyes. L’espectacle per a consum i alimentació de la catalanofòbia mediàtica aixecava el teló, un cop més. Però aquesta vegada hi havia una diferència. Des dels escons de l’unionisme no s’han cansat a buscar arguments nous contra l’independentisme, ni tan sols han muntat el numeret habitual de menyspreu contra les institucions catalanes sinó que han convertit el PSC i, per extensió, el PSOE en el blanc preferent de les seves intervencions.
El resultat final de la moció de censura deixa a l’unionisme en uns tristíssims 40 vots sobre els 135 que hi ha al Parlament. El president Torra, en canvi, ha obtingut el suport -directe o indirecte, rondinant o no- d’úna àmplia majoria absoluta de 76 escons que inclou JxCat, ERC, la CUP i els comuns. Aquest rebuig a la candidatura de Lorena Roldán ha arribat fins al PSC, que s’ha abstingut amb un discurs d’equidistància calculada orientat a no prendre mal davant la imminència de la campanya electoral del 10N.
És ben significatiu comprovar com els partits del règim han abandonat el debat polític al Parlament per convertir la cambra catalana en un plató més de la seva hiperactivitat mediàtica. Ni Ciutadans ni el moribund PP català no es preocupen dels seus votants, sinó de les dècimes demoscòpiques que poden esgarrapar a major glòria electoral dels seus dirigents, Ebre enllà. En definitiva, l’unionisme encongeix la base.
