La militarització d’un virus ja és, en si mateix, una decisió ridícula. Però l’ofensiva propagandística de l’Estat espanyol ha arribat a l’autoparòdia a Catalunya quan s’ha anunciat, des de Madrid, que la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca ha aportat 140 llits -ei, amb amb tauleta de nit i tot-, 60 matalassos (marca Pikolín?), coixins i làmines de goma per al terra. A banda que no queda clar per què aquest institut militar té tant d’excedent de mobiliari, és evident que una comanda d’aquest tipus a Ikea aniria ben ràpida i la factura no passaria de 35-40 mil euros, una xifra que equival a un 0,1% del pressupost anual de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Tot això és casualitat? No, és blanqueig. Des de la caserna de Sant Andreu de la Barca es va agredir als votants de l’U d’Octubre i des del mateix lloc es va assetjar, posteriorment, als professors de l’IES el Palau amb tota mena d’acusacions que es van demostrar falses i malintencionades.
Aquesta sobreexposició mediàtica de l’Exèrcit espanyol, a banda de la pura propaganda, també té un subtext. El mando único són comandaments uniformats, amb llenguatge i actitud de caserna. En aquest moment inicial d’una crisi profundíssima -sanitària, econòmica i social- l’Estat considera que és convenient exhibir força i, especialment, control del carrer, d’aquí les imatges constants de contundència repressiva. No és improvisació, com ho demostra aquest informe militar de fa dos anys que ha publicat el Món.
D’altra banda, l’exhibició constant d’equipament aïllant per fumigar estacions i aeroports contrasta i ofèn per la catàstrofe que pateixen els professionals de la sanitat, que han d’autoconstruir-se com poden alguna barrera contra el virus, ni que sigui amb les ulleres de la piscina i mascaretes d’un sol ús reutilitzades una i altra vegada.
Espanya torna a ser una caserna, amb els militars al carrer i la gent, tancada a casa, veient-los donar ordres per la tele.
