Les aus carronyaires s’alimenten d’animals morts, són ràpides i astutes per aconseguir la presa. I en política, aquesta espècie és especialment depredadora. El PSC, amb Ciutadans encara en capella, s’ha abraonat sobre el seu espai electoral de forma matussera. Per un grapat de potencials vots de la dreta extrema, per als quals també competiran VOX i PP, esmena la seva història i ofereix abandonar el consens sobre la immersió lingüística, vigent a Catalunya -inclòs el PP- fins a la irrupció del partit taronja, nascut precisament per crear conflictes de convivència i lluitar contra els consensos socials i culturals del país.
El PSC ja va posar en pràctica la carronya desdint-se de la defensa del dret a decidir, i per comptes de rèdits electorals va obtenir baixes notables de militants i una fuga de vots substancial. I ara s’inventa una fórmula d’escola “plurilingüe” que divideixi Catalunya en dues meitats, la Catalunya catalana i la Catalunya castellana. Els socialistes debatran al seu congrés que, en territoris on hi visquin més castellanoparlants, hi hagi més català a les aules, i on hi hagi més catalanoparlants, el castellà guanyi presència. Millor segregar territoris per llengua i avariar l’ascensor social que escoltar nens a Vic dient ‘tengo gana’.
L’atac dels socialistes a una de les línies de flotació del país hauria d’afegir dificultats greus a la negociació entre ERC i el PSOE per permetre una investidura. Fa encara més difícil de justificar una abstenció dels republicans si, a més, no es concreta una taula de negociació on es pugui parlar d’autodeterminació, ara o durant la legislatura. Un globus sonda per tenir elements de renúncia en aquesta taula, o una voluntat ferma del PSC de fer el paper de Cs i trencar, ara sí, el gran consens del país? Sigui el que sigui, només evidencia la irresponsabilitat d’un partit que un dia va ser socialista i català.
