La degradació estratègica de l’independentisme queda palesa en el fet que JxCat i ERC estan lliurant una batalla a mort pel control de la Diputació de Barcelona mentre que un fiscal, amb tota la tranquil·litat del món, demana inhabilitar ni més ni menys que al president de la Generalitat. Les acusacions creuades de complicitat amb el PSC deixen poc espai a una petició fiscal que fins i tot en ple autonomisme hauria estat un escàndol de grans proporcions. El president de Catalunya pot ser expulsat del seu despatx a causa d’una pancarta que no va agradar a la Junta Electoral, un organisme menor que últimament s’utilitza com a eina de repressió de l’independentisme -i dels mitjans de comunicació- en els periodes electorals.
El president Torra s’arrisca a un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros entre la indiferència mal dissimulada dels partits que donen suport al Govern, que des del primer moment van donar per descomptat aquest escenari. Això en un context en què el propi president és qui té la responsabilitat principal a l’hora de liderar una resposta -necessàriament transversal- a la sentència del Tribunal Suprem. En definitiva, tot indica que als partits els interessen més les eleccions anticipades que no pas les manifestacions unitàries que les hauran precedit.
L’independentisme no té guanyades les pròximes eleccions. I menys encara si les tàctiques dels partits desmobilitzen les bases socials que han sostingut el moviment polític. Alerta amb el cinisme de les elits, és incompatible amb el suport popular.
