Sembla doncs que les mobilitzacions per la sentència contra el procés hauran de conviure en els darrers dies amb una notícia d’incidència internacional com la que suposa haver de remoure, amb un notable retard, els ossos d’un dictador. Espanya treu Franco de la tomba mentre en paral·lel dóna a conèixer una sentència que presumiblement condemnarà a presó per bastants anys un grapat de polítics independentistes que el 2017 van organitzar un referèndum pensant que seria la trampa perquè el govern espanyol acabés en una taula de diàleg. La trampa, al final i lamentablement, va ser per a ells. Ara la notícia de la sentència competirà amb el trasllat de les restes del dictador i el govern espanyol sembla que jugarà amb la data exacta de l’exhumació (el Consell de Ministres només ha decidit que estigui fora ja el 25 d’octubre sí o sí) en funció de, suposem, necessitats propagandístiques.
Mentre es produeix tot aquest enrenou (operatius al Valle de los Caídos per endur-se el mort, operatius policials a Catalunya per reprimir virtuals tsunamis), una televisió privada espanyola porta en horari prime time, i en el programa més vist a l’Estat en aquella franja, el líder de la nova extrema dreta espanyola. Li regala 40 minuts de programa perquè es despatxi a gust en un ambient distès i amable, sense endinsar-se en l’anàlisi de la ferralla ideològica que transporta al cap i que, de tant en tant, escup en declaracions políticament incorrectes, que contribueixen probablement a anar fent encara més gran la bossa d’electors de cara el 10-N. Diuen que als EUA a Donald Trump el van fer gran així: portant-lo a talk shows que li van donar l’oportunitat de mostrar-se més proper i simpàtic. I així es prepara el 10-N. Algunes enquestes que s’han publicat els darrers dies mostren que Vox i Podemos pràcticament podrien acabar representant un volum semblant de gent.
Les restes del dictador es traslladen amb la voluntat que el passat que representa no tingui un altar, però de sota la catifa ensenyen la pota altres elements d’aquella antiga escenografia. Un exemple d’això ha estat el discurs del cap tronat de la Guàrdia Civil a Catalunya, el general Pedro Garrido. Com si d’un tertulià televisiu armat es tractés, i com si la seva opinió ens importés el més mínim, va llançar un missatge d’amenaça a la ciutadania. Un fet que es produeix en un dels moments més complicats d’aquest procés. Dilluns comença un nou capítol ple d’incerteses durant el qual passarà tot allò que la gent, d’una banda i l’altra, estigui disposada a fer. Caldrà tenir en compte l’efecte que tots aquests mals esperits tindran sobre tot el que hagi de passar en les setmanes següents, no sembla que cap sigui una ànima comprensiva amb les reivindicacions dels independentistes catalans.
