El règim del 78 se la juga amb la crisi del coronavirus. L’aposta per la bandera espanyola, l’exèrcit i el rei com a opi del poble per tapa r deficiències i retards en la reacció és arriscadíssima. Com també ho és haver sostret les competències en salut i seguretat a les comunitats autònomes –pensant estrictament en Catalunya- donant per segur que la gestió de les necessitats de la sanitat pública i la seguretat dels ciutadans es controlen millor a 600 quilòmetres i amb galons militars que no pas des d’un laboratori científic i a escassos quilòmetres dels hospitals que l’administració segrestada gestionava diàriament.
Si Espanya no passa el test de la bandera –el test de les compres centralitzades a la Xina ja han donat negatiu-, és a dir, si l’estratègia patriotera de noquejar els avisos de la majoria de científics reclamant un confinament estricte per frenar el macabre recompte de morts -per no donar la raó a l’independentista Torra- i la utilització política de l’exèrcit no donen resultats, el govern més progressista de la història d’Espanya haurà empès els seus ciutadans a un pou fosquíssim. L’única victòria que podrà atribuir-se el PSOE i el ja difunt àmbit ideològic de Podemos, serà haver salvat la corona i les elits econòmiques que viuen de la metròpoli. Una victòria que no ressuscita morts ni salva pimes, petits autònoms i treballadors.
Si Espanya supera el coronavirus amb “la guerra i els soldats”, haurà col·locat un relat perillosíssim però eficaç, com va fer amb aquell “a por ellos” a Catalunya el 2017. Però si es demostra que la ciència és més eficaç que els galons i els discursos televisats adreçats als súbdits, Espanya confirmarà que és una democràcia fallida.
