Quim Torra ha tornat a ser aquest divendres la veu discordant a l’Estat. Finalment, ha estat l’únic que no ha assistit a la Conferència de Presidents Autonòmics que s’ha celebrat a La Rioja. Semblava que Íñigo Urkullu faria el mateix, però en l’últim moment el lehendakari ha decidit assistir-hi. Ho ha fet després d’assolir un acord amb el govern espanyol en relació al dèficit i l’endeutament del País Basc. En canvi, el president de la Generalitat no ha cedit a les pressions i ha plantat la cimera -on, a més, hi ha anat a fer-se la foto Felip VI-.
Aquest pacte d’última hora entre Urkullu i el govern espanyol segurament sí que serà respectat per l’Executiu de Pedro Sánchez. Exactament el contrari del que fa anys que passa amb Catalunya. Amb Euskadi es negocia. Amb Catalunya, mai. I si es fa -sempre per interessos dels partits espanyols, no ho oblidem-, els acords acaben en paper mullat. Però, si us plau, no ens enganyem: no tot és culpa de l’Estat. JxCAT i ERC estan més lluny que mai i no hi ha manera d’assolir una estratègia conjunta.
És obvi que no serà el govern espanyol qui insisteixi en celebrar una nova reunió de la taula de diàleg. De fet, si pot, ho evitarà amb totes les seves forces. I ja és així: tot i assegurar per activa i per passiva que la trobada se celebraria al juliol, l’Estat ja suma un nou incompliment de promeses amb Catalunya. Molts ja es pregunten: I la taula de diàleg, “¿pá’ cuándo?” -que cantaria aquella-. Però mentre JxCAT i ERC no siguin capaços d’alinear-se, el govern espanyol torna a guanyar.
