La sentència del Tribunal de Luxemburg implica una inflexió en el conflicte entre Catalunya i Espanya de conseqüències encara difícils de valorar, però de gran profunditat política i jurídica. Però, més enllà d’això, implica la primera punxada en la bombolla mediàtica en què viu l’opinió pública espanyola. A diferència de la ciutadania catalana o europea -que reben tota mena de missatges- la immensa majoria dels espanyols viuen en una apagada informativa que, en la pràctica, els impedeix formar-se un judici propi, al marge de les consignes dels altaveus de les elits madrilenyes que exerceixen un poder amb molt pocs límits. Per això l’impacte de la victòria judicial d’Oriol Junqueras ha deixat el nacionalisme espanyol sense més arguments que la creació d’un pol d’eurofòbia agressiva patrocinat per l’extrema dreta.
Després de dècades de catalanofòbia, d’insults constants, de desqualificació radical de l’independentisme, d’equiparació dels representants electes dels catalans a simples delinqüents… Ara resulta que serà el sistema espanyol el que haurà d’explicar a una opinió pública perplexa i desinformada que Llarena i Marchena no són herois judicials, sinó simples lacais del poder madrileny que no resisteixen el més mínim examen professional per part de la justícia internacional. I els grans mitjans de comunicació de Madrid tindran la feinada d’inventar-se alguna excusa que vagi més enllà de la conspiració judeo-masònica del No-Do.
Per si fos poc, els, diguem-ne, jutges espanyols encara han fet el ridícul afegit d’anunciar la inhabilitació del president Torra el mateix matí en què es feia pública la sentència del Tribunal de Luxemburg. El desastre és suprem.
