Inés Arrimadas ja no sap què fer per sobreviure -políticament parlant, esclar-. Després de votar aquest dimecres a favor de la pròrroga de l’Estat d’Alarma del govern del PSOE i Unidas Podemos, aquest mateix divendres s’obria a tornar a donar suport a una cinquena pròrroga i, a través de Carlos Carrizosa, Ciutadans oferia mà estesa a Sánchez per negociar uns nous pressupostos espanyols. Tot i les contundents crítiques de fundadors i històrics del partit, com Albert Rivera, Juan Carlos Girauta o Carina Mejías, Arrimadas ha tirat endavant, i no ha escatimat en oferir el suport del seu partit al govern espanyol. Per tot el que calgui.
I el PSOE, hàbil com sempre -i això cal reconèixer-ho-, no desaprofita aquest desconcert i caos en el que viu Ciutadans. Ofereixen al partit d’Arrimadas una reunió setmanal per aconseguir la quarta pròrroga de l’Estat d’Alarma ignorant absolutament ERC, que va permetre que Pedro Sánchez fos de nou president del govern espanyol. És evident que els socialistes se n’han adonat que és molt més fàcil negociar amb un partit que va cap a l’abisme. I ERC s’ha quedat amb un pam de nas.
Però, en realitat, la situació actual de Ciutadans no és res més que l’exemple evident de l’agonia d’un partit polític. I ho saben. Són conscients que el partit taronja és ben mort, i en plena desesperació, se suïciden amb l’última bala.
