El somriure de Torra

"La política catalana -almenys des del punt de vista estrictament institucional- recupera una certa estabilitat, en espera del terrabastall que s'acosta a Madrid"

Contra pronòstic, tot indica que aquest 10N contribuirà a l'estabilitat del Govern català, sempre amb una mala salut de ferro. ERC ha guanyat amb claredat, però a menys municipis i amb menys vots que fa sis mesos. Un resultat que, combinat amb la inesperada remuntada de JxCat, afegirà un plus de prudència als partits que sostenen l'executiu de Quim Torra, un dels personatges més somrients de la nit. La CUP ha obtingut uns meritoris dos diputats, una novetat destacada, però insuficient per alterar seriosament l'ecosistema polític català. El paper discret dels comuns també pot incentivar un acord creuat per als pressupostos de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

Ciutadans encara és la primera força política del Parlament, però després de la debacle electoral que han patit ni tan sols ells tindran un interès real en avançar unes eleccions que els poden col·locar en la mateixa marginalitat en què han quedat a Madrid. Pel que fa al PSC, no han aconseguit posar en qüestió la victòria electoral d'ERC i tampoc no han pogut sumar cap diputat als dotze que van obtenir en les passades eleccions del mes d'abril. PP i Vox, des de la modèstia dels seus resultats, són els únics que poden estar interessats en repartir-se les despulles electorals de Ciutadans. Però la seva voluntat és molt poc rellevant, almenys a Catalunya.

 

En definitiva, la política catalana -almenys des del punt de vista estrictament institucional- recupera una certa estabilitat, en espera del terrabastall que s'acosta a Madrid. Paradoxes d'uns temps imprevisibles. També per a ells.

 

Comentaris