El monjo i historiador Hilari Raguer solia referir-se, en l’última dècada de la seva vida, a la “síndrome del gos apallissat” que el psicòleg i pensador Carles Muñoz Espinalt havia descrit aplicada als catalans com a subjecte polític. Segons Raguer, l’independentisme havia superat aquest acomplexament i ja no tenia por de proclamar les seves idees. Ho va defensar amb convicció almenys el 2012 i el 2013. Era el moment, realment, en què l’independentisme alçava la veu, l’època en què va esdevenir massiu i en què es començar a forjar la sensació de revolució els somriures, sense imaginar la repressió brutal iniciada per l’1-O.
Maulauradament, no podem preguntar a Raguer, que va morir justament el dia que es complien tres anys del referèndum, què pensa del que està passant ara. Però no costa gaire veure indicis de la síndrome del gos apallissat reinstaurada de ple. Aquest cap de setmana, per exemple, s’ha manifestat en relació al decret llei per intentar evitar desnonaments en plena pandèmia. Es tracta d’una mesura social de la Generalitat validada pel Parlament amb el vots de JxCat, ERC, els Comuns i la CUP. El PSC s’hi va abstenir. Per tant, no hi havia una oposició clara de cap dels dos partits del govern espanyol: Podemos hi està a favor i els socialistes no presenten batalla.
Tot i així, els jutges espanyols que exerceixen a Barcelona s’han permès el luxe de pronunciar-se amb un to insultant sobre el decret llei. En un acord que van posar per escrit, deixen clar el seu menyspreu per la capacitat normativa de la Generalitat i el Parlament, insinuen que presentaran qüestions d’inconstitucionalitat al TC –una via de la judicatura equiparable als recursos del partits i les administracions–, arrufen el nas per acceptar que igualment n’han de fet més o menys cas i acaben donant indicacions molt concretes per aplicar el decret de manera “restrictiva“. És a dir: tan poc com puguin.
I malgrat aquest menystenient, amb amenaça implícita, el conseller de Territori i Sostenibilitat, del qual depenen les polítiques d’habitatge, s’ha mostrat aquest diumenge satisfet amb la decisió dels jutges barcelonins. Damià Calvet ha considerat que la judicatura accepta la norma –com si pogués oposar-s’hi– i ha dit que no pateix per la inconstitucionalitat perquè (de moment) no hi ha cap recurs presentat. No té en compte que, una vegada més, si no són els polítics espanyols els que emprenen una acció contra una decisió de Catalunya ho poden fer els jutges pel seu compte. Una vegada més, els catalans, gossos apallissats, han/hem d’estar contents pel rosegó de pa que llança l’amo?
1 
