El Tribunal General de la Unió Europea ha donat l’alto a Carles Puigdemont i Toni Comín davant la demanda que s’establissin mesures cautelars que els permetessin ocupar de forma provisionals els escons al Parlament Europueu en el moment de la seva constitució. La raó? Aquest asepcte ja està sent dirimit per tribunals espanyols, que són la primera instància a la qual els exiliats han de recórrer ja que el conflicte té lloc a l’Estat espanyol. S’han d’esgotar totes les vies que allí es disposin. És evident que el club d’estats de la Unió Europea no pot anar més enllà i saltar-se els procediments d’un dels seus membres i ha de respectar els tempos de cada fase. Aquest fet, però, no implica ni una derrota ni una victòria per uns o altres. Simplement que el procediment ha d’avançar amb aquesta seqüència dels fets.
Més enllà dels fets procedimentals, el repte més important que afronta en aquests moments la UE és resoldre la inquietud que genera la seva gestió del conflicte català, amb actituds evasives o amb intents de reduir a un terreny purament local i domèstic d’Espanya la situació que es viu a Catalunya.
Europa, lluny de posicionar-se a favor d’un tancament en fals de la qüestió, ha de tenir també la fortalesa suficient per contribuir a la resolució del conflicte a través del diàleg. No és només una demanda expressada per més de dos milions de catalans a les urnes en les passades eleccions europees, sinó també un reclam que ja s’escolta des d’altres estats, com el francès, on un grup de polítics han visitat Barcelona per mostrar el seu compromís amb la llibertat dels presos i preses polítiques i els exiliats. El club europeu ha de demostrar que és més que un club d’estats, que és un club insubornable en la defensa de drets fonamentals.
En aquest context, la protesta d’Estrasburg ha de convertir-se en un factor clau perquè les institucions europees prenguin nota de la situació catalana i s’afanyin a aportar una proposta de resolució. Ja no es pot negar. A hores d’ara ningú pot pensar que Catalunya i Espanya surtin d’aquest conflicte sols. Un tercer es fa necessari, com a àrbitre neutre, mirant que la justícia s’imposi.
