Un vulgar comissionista i la seva família estan al capdamunt de la jerarquia de l’Estat espanyol, amb comandament directe sobre l’Exèrcit i el suport de tot el sistema polític i judicial de Madrid. La imatge de 2010, amb Joan Carles de Borbó portant ell mateix, despreocupadament, un maletí ple de bitllets cap a Suïssa defineix perfectament com funciona el rovell corrupte del sistema, sota una closca d’aparença democràtica. Quan l’ara emèrit passejava aquell maletí encara faltaven dos anys per a què el cap de l’Estat espanyol decidís anar-se’n a caçar elefants, amb la seva amant del moment, a la sabana africana, a nou hores de vol de sis milions d’aturats que, en gran part, s’estaven quedant sense un pis que ja no podien pagar.
Tant de desvergonyiment era perfectament conegut per les elits polítiques, funcionarials i financeres de Madrid, que consideraven -i consideren- que la família Borbó és el vèrtex els garanteix negocis fàcils i un notable nivell d’impunitat. Si el sistema és així i tens l’oportunitat de formar part dels de dalt, només cal adaptar-s’hi i espavilar-se. L’Estat espanyol està dirigit per aquesta casta extractiva i parasitària. Això, combinat amb què els grans mitjans de comunicació de Madrid responen a aquesta mateixa estructura, deixa la democràcia en pura aparença per a consum de la gran massa crèdula.
Però, els darrers temps, la podridura del règim està obligant a ensenyar l’essència repressiva del sistema. El discurs agressiu de Felip de Borbó del 3 d’Octubre i el paper dels tribunals en les represàlies contra l’independentisme són la part més visible, però no l’única. El Món publica avui que alguns dels policies més brutals de l’U d’Octubre han estat condecorats i rebran uns diners extra de per vida, fins i tot els que estan essent investigats als jutjats per violència excessiva. Diners i violència, així allarga el seu ocàs un sistema corcat fins a dalt de tot.
