Quan el Tribunal Suprem faci pública la sentència contra els líders independentistes i oficialitzi que Espanya torna a tenir presos polítics, una part important –almenys la demoscòpia així ho indica- dels ciutadans espanyols ho celebrarà com una victòria. Hauran guanyat, sobre el paper, la monarquia borbònica il·legítima que crida ‘a por ellos’, les elits extractives del règim i els perpetuadors del llegat del franquisme incrustats en les estructures policials, judicials i polítiques de l’Estat. Celebraran que els representants legítims del poble siguin a la presó per posar les urnes i que els policies que van atacar població civil desarmada resultin ser víctimes de l’odi. PP, Cs, VOX i PSOE intentaran capitalitzar la venjança el 10-N davant d’un electorat que, més que d’esquerres o de dretes, essencialment catalanòfob.
Però la sentència no només crearà un impacte sobre els presos polítics i exiliats i sobre el conjunt de l’independentisme, que durant una bona temporada viurà sota l’amenaça permanent i la repressió cronificada. Els ciutadans espanyols també n’acabaran patint les conseqüències, perquè el Suprem crearà jurisprudència en la laminació dels drets fonamentals de tots els súbdits del regne d’Espanya governats per Felip VI. S’institucionalitzarà un nou concepte de violència inventada, les manifestacions de protesta seran criminalitzades, tallar una carretera en legítima protesta serà sospitosa de terrorisme, els debats parlamentaris estaran sota l’amenaça permanent del TC, es practicaran detencions arbitràries si a l’Estat li convé…., en definitiva, qualsevol ciutadà de l’Estat o partit polític que qüestioni els fonaments d’aquesta Espanya estarà en el punt de mira.
Aquest Estat pretén imposar la por i l’autocensura permanent entre els ciutadans i els legítims representants polítics fent cada vegada més estret el marge democràtic. Quan un ciutadà de Sevilla o de Logronyo, de Catalunya o d’on sigui, celebri que persones honorables i pacífiques estiguin entre reixes, no seran conscients que aquesta sentència també és contra ells. O contra les futures generacions.
