Segur que tomba

"El sobiranisme s’haurà de carregar de fermesa i, sobretot, d’intel·ligència política i unitat. Ja no hi ha excuses, ni segons oportunitats"

No hi ha cap altra sensació possible que no sigui la de la incredulitat i la indignació. Després de la detenció dels set CDR per part de la Guàrdia Civil i que el jutge hagi decretat per a ells presó incondicional, l’Estat ja s’ha tret del tot la màscara. La repressió s’accentua, ara que queden pocs dies perquè surti la sentència de l’1-O, i l’objectiu és clar: atemorir l’independentisme perquè les mobilitzacions que es preveuen arreu de Catalunya siguin descafeïnades.

La insistència d’institucions i partits espanyols en equiparar independentisme amb violència i terrorisme posa la plantilla basca damunt la taula. Ja s’està aplicant, i tot sembla indicar que anirà a més. Repressió desmesurada que encara no ha arribat al seu punt àlgid. No resulta impossible creure que s’acabi amb un 155 més dur encara i amb la il·legalització dels partits independentistes, i tot això amb gent a la presó i a l’exili.

 

L’Estat està anant massa lluny. El problema és que se sent absolutament impune. No té límits. I, davant d’això, el sobiranisme s’haurà de carregar de fermesa i, sobretot, d’intel·ligència política i unitat. Ja no hi ha excuses, ni segons oportunitats possibles. “Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja”. Amén, Lluís Llach.

 

Comentaris