En plena crisi pandèmica, quan encara no ha baixat les escales de casa seva el primer nen, ni s’ha obert una sola botiga, els sanitaris de l’Hospital Clínic ja han sortit al carrer amb les pancartes. Agraeixen els aplaudiments dels balcons, però tenen reivindicacions bastant més concretes, com és la reversió de les retallades de la crisi anterior, que ells quantifiquen en un cinc per cent dels seus salaris. El grup de treballadors del Clínic només és el primer símptoma -increïblement primerenc- d’una gran explosió laboral que posarà contra les cordes bastantes empreses i institucions, però sobretot al Govern de la Generalitat.
A partir de l’aplicació del 155, el govern del PP i la seva rodalia ideològica van intentar intimidar els professionals de l’ensenyament per la via de les denúncies per adoctrinament als jutjats, amb un èxit escàs. Però ara el govern més progressista del món mundial pot tenir la temptació -políticament encara més perversa- d’ofegar el Govern català enmig d’una marea de descontentament del sector sanitari, un àmbit que suposa la partida més gran del pressupost de la Generalitat. A més, tant el PSOE com Podemos tenen poderoses ramificacions sindicals a Catalunya, a més de les respectives franquícies de partit. Amb la Generalitat al límit pressupostari i l’aixeta regulada des de Madrid només cal engegar la maquinària propagandística del “tanqueu TV3 i les ambaixades”. Ni tan sols caldrà que s’embrutin les mans socialistes i comuns, ja els faran la feina PP, Vox i Ciutadans.
El govern espanyol ha progagonitzat una gestió desastrosa de la pandèmia, plena de militars i policies i amb un dels pitjors resultats del món. Per això necessitarà blindar-se de la deslegitimació extra que ha patit el mando único entre la societat catalana, exhausta després de tants anys d’hipertròfia del nacionalisme espanyol. El Govern català ha d’actuar ràpid i de forma transparent, intervenint els geriàtrics (un escàndol majúscul) i destinant la màxima quantitat de recursos a un sector que ja ha entrat en ebullició.
