La visita de Pedro Sánchez a Catalunya d’aquest dilluns caracteritza bastant bé la profunditat del conflicte que es viu entre la societat catalana i les estructures de poder de l’Estat espanyol. Pedro Sánchez no només es nega a parlar amb els representants democràtics de Catalunya sinó que menysprea tots els ferits greus -quatre d’ells amb seqüeles oculars de per vida- i es limita a visitar, exclusivament, el policia ingressat. Una actitud que ha generat el rebuig frontal tant de la direcció de l’hospital com de gran part del personal sanitari que, a la sortida, van acomiadar-lo reivindicant la llibertat dels presos i demanant-li un diàleg que el president espanyol no està disposat a obrir.
La campanya electoral espanyola -amb l’honorable excepció de Podemos i Més País- s’ha convertit en una subhasta a l’alça sobre la quantitat de repressió que l’Estat ha d’exercir contra Catalunya. Vox s’enfila a les enquestes perquè ofereix emmanillar el president Torra sense contemplacions i decretar l’estat d’excepció, desplegant l’exèrcit i limitant els drets democràtics dels catalans. Molt a prop de Santiago Abascal, el PP i Ciutadans prometen als electors un 155 plus, amb destrucció de l’autogovern de Catalunya durant un periode indefinit, col·locant els Mossos d’Esquadra i els mitjans de comunicació públics sota comandament directe de Madrid. El PSOE ha entrat en la competició ultranacionalista sobreactuant una actitud de fermesa contra l’independentisme per la via d’insultar, reiteradament, el president de la Generalitat.
Fins passat el 10N la política espanyola estarà paralitzada. És més, el nacionalisme espanyol se seguirà inflamant a través del conglomerat mediàtic madrileny. Tot plegat no farà més que aprofundir el fossat entre les opinions públiques catalana i espanyola, que perceben de forma contraposada els mateixos fets. Com Pedro Sánchez a Sant Pau; el president només hi veu un policia al mateix lloc on el personal sanitari atén ferits.
