TV3 acaba d’encadenar 34 mesos consecutius de lideratge absolut a les audiències de Catalunya. La televisió pública catalana mai no havia tingut uns resultats tan espectaculars, ni tan sols en les èpoques de major pressupost. Per fer una comparació orientativa, l’any 2008 la CCMA va disposar de 485 milions d’euros que li van proporcionar una audiència mitjana del 14,6%, un percentatge que va situar TV3 en tercera posició, per darrere de Tele 5 (18%) i Antena 3 (15,2%). Dotze anys més tard, les audiències del passat mes de maig han deixat clar el lideratge destacat de TV3 (14,6%), que deixa molt lluny l’11,9% de Tele 5 i pràcticament duplica el 7,9% d’Antena 3. Tot això amb un pressupost de 300 milions d’euros, 185 menys que aquell 2008.
Però aquest èxit dels mitjans públics catalans ha defermat una campanya brutal de l’unionisme. La pressió mediàtica contra TV3 ha estat constant, incrementada cada cop que s’han publicat i confirmat les dades del seu èxit quantitatiu i qualitatiu en la societat catalana. No importa que els serveis informatius siguin els més plurals, ni que la comparació amb els canals madrilenys encara ressalti més la qualitat de la seva programació, inclosos els espais d’entreteniment. L’assetjament a TV3 caracteritza el nou/vell nacionalisme espanyol.
Tot i així, l’escanyament pressupostari de la televisió pública comença a qüestionar-ne la viabilitat. Alguns dels programes estrella com ‘Polònia’ o la telenovel·la ‘Com si fos ahir’ estan en perill, tot i els magnífics resultats d’audiència. No hi ha excuses, el Govern ha d’assegurar la continuïtat de la CCMA com a principal grup de comunicació d’aquest país. En benefici de la societat. Molesti a qui molesti.
