L’operació Volhov ha estat la protagonista de la setmana. Un sumari llarguíssim que ha ocupat durant més de tres anys, l’equip número 32 de la poderosa Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera del Cos Nacional de Policia. Un inspector dirigia un equip que, a més, integrava efectius de la Comissaria General d’Informació del mateix cos. A partir del 31 de gener de 2019, el jutge Joaquín Aguirre canvia la policia judicial i encomana la investigació, no sense polèmica, a la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya.
El sumari és ingent. Caixes i caixes de documents, de la seva digitalització, a més de seguiments, balises de geolocalització, intervencions de comunicacions, i fins i tot, contractes amb l’empresa Cellebrite, d’origen israeliana, per tal de decodificar els mòbils dels detinguts i investigats. De fet, l’operació de dimecres tenia entre els seus objectius, segons fonts dels afectats, requisar mòbils que haurien estat intervinguts a través del programa Pegasus. S’imaginen que algú volgués esborrar el rastre? No, oi?
En tot cas, l’operació Volhov és l’exemple de la cara més material de la repressió. L’ingent quantitat de recursos esmerçats en un sumari que podria haver estat seriós –sobre el tràfic d’influències i corrupteles– i que s’ha convertit en un guió de tocs surrealistes i absurds. No és l’únic cas. Com exemple, l’any 2017, el CNP va dedicar durant dos dies en tres torns agents d’informació, 18 efectius, a vigilar la seu de l’ANC, amb un botí d’una caixa de pòsters, samarretes i una troca de cordill.
La investigació, dispersa, caòtica i imaginativa dels processos del Procés al Tribunal Suprem i contra la cúpula d’Interior i el major dels Mossos, a l’Audiència Nacional, és un altre exemple de la despesa en recursos descontrolada basada en el todo por la patria. Els atestats inclosos en la instrucció del jutjat 13 en reunions setmanals amb fiscalia, jutge i Guàrdia Civil abans del 20-S és el paradigma d’un cas del tot s’hi val, amb intervencions de les comunicacions per totes bandes, desenes d’escorcolls i tones d’hores de feina a la recerca de culpables o indicis que podrien haver trobat a la feina.
La investigació sobre la desobediència de Torra també és de campionat. Agents d’informació del Cos Nacional de Policia i de Mossos per comprovar si hi havia pancartes, fer fotografies i emetre informes. I els Mossos tampoc se’n lliuren: fins a nou àrees del cos per desacreditar el sergent Lluís, el mosso que acompanyava al president Puigdemont a l’exili. Diuen que la democràcia és cara, però, és bastant més cara la repressió. Pasta gansa pel tot per la pàtria. Com deia el meu avi Fèlix, “val molt més el collar que el gos”. I el més greu, que ningú en donarà explicacions. Ningú.
1 
