El relat es desmunta

"Aquest ‘anar fent’ de l'Estat, sense preocupar-se del continu desprestigi que produeix a la seva imatge, és una estratègia que només pot funcionar a curt i mitjà termini"

És possible que a Espanya li sigui igual. Que no l’importi fins a quin punt està fent el ridícul a nivell internacional. Però tard o d’hora, això passarà factura a l’Estat. Només per posar l’exemple d’un dia concret. Aquest dimarts, 26 de novembre. L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha defensat que Espanya no pot reclamar l’extradició de Valtònyc. A més, la Comissió de Llibertats i Drets Civils del Parlament Europeu ha rebutjat debatre la inclusió dels CDR al llistat d’organitzacions terroristes, tal i com havia demanat VOX. I, per acabar, Estrasburg ha condemnat Espanya per no admetre recursos d’empara de presos d’ETA. I tot això en un només 24 hores. 

El problema amb què es troba l’Estat és que jugant a l’exterior no té la llibertat de qui actua sense límits i se sent impune i guanyador. A fora no compren aquesta manera de funcionar i d’interpretar les lleis com més convé als poders de l'Estat, fins i tot saltant-se els drets i llibertats dels ciutadans. Europa és qui desmunta el relat espanyol. Tot i això, sí que és cert -i cal ser-ne molt conscient- que mentre la vulneració de llibertats es produeixi dins d’Espanya, no importa ni interessa a ningú, ni tampoc cap institució o país sortirà a expressar la seva queixa o desaprovació envers la repressió continuada i desmesurada que exerceix l’Estat.

 

Però diferent és que siguin països o institucions europees les que hagin de perpetrar aquestes injustícies i vulneracions. Per aquí ja no passen, i, per sorpresa de l'Estat, actuen com si de països democràtics i del segle XXI es tractés. Que Espanya té una justícia díficilment homologable a la d'altres països europeus ja ho sabem. Però aquest ‘anar fent’ de l'Estat, sense preocupar-se del continu desprestigi que es produeix a la seva imatge, és una estratègia que pot funcionar a curt i mitjà termini, però impossible de sostenir indefinidament. I, a la llarga, això passa factura. Serà tard -molt i massa, segurament- però l'Estat rebentarà. I per quan això passi Catalunya estarà carregada de raons, i preparada, per reivindicar-se i marxar.

 

Comentaris