El rei del mambo

"El que cal no és entretenir-se parlant de les amants del 'campechano', sinó investigar a fons i amb rigor com s’ha aprofitat indecentment de la institució i, per tant, dels ciutadans"

Seria una gran notícia veure el rei emèrit espanyol, Joan Carles I, assegut no al tro sino a la banqueta dels acusats. Si això passés seríem en qualsevol país democràtic europeu, però certament no a Espanya. Tot i que ja fa uns anys que es va obrir la veda per treure a la llum pública les irregularitats econòmiques, morals i ètiques del ‘campechano’, encara gaudeix d’una enorme protecció -i fins i tot respecte i reconeixement- per part de les elits espanyoles i dels grans partits polítics espanyols. I ho sap.

Per això no m’imagino l’emèrit especialment intranquil pel que pugui passar a Espanya. Però és que com ha d’estar preocupat algú a qui no es pot jutjar per res del que hagi fet mentre era rei? En canvi, deu estar una mica més angoixat pel que s’està investigant fora del seu ‘cortijo’. I l’home té una cara ben dura. Escriu la cronista reial Pilar Eyre que quan van informar a Joan Carles que ella estava escrivint el llibre ‘La soledat de la reina’, ell va dir que si només es parlava d’amants i infidelitats li era igual, que no tenia “cap importància”, perquè el que realment el preocupava era que tot derivés cap a la qüestió dels diners.

 

Les anades i vingudes sentimentals i carnals de Joan Carles no importen a ningú -més enllà de la pura, i humana, xafarderia-. El que sí que és un escàndol és que les seves passions hagin perjudicat a l’economia dels ciutadans -com ja ha quedat demostrat amb el cas Corinna-. I es que cada setmana apareixen més anomalies i escàndols econòmics del pare de Felip VI. Massa poc trobem als mitjans de comunicació espanyols aquests tripijocs de Joan Carles, però no ha passat el mateix a la premsa internacional, que assiteix atònita a un escàndol de dimensions globals.

El gran comissionista que és Joan Carles ha aconseguit abduir a gran part de l’ecosistema espanyol, però ho té molt difícil amb la justícia i els mitjans d’altres països que no tenen cap motiu per callar, tapar i consentir els seus irregulars afers econòmics. Que el ‘campechano’ no se surti amb la seva. El que cal no és entretenir-se parlant de les seves amants, sinó investigar a fons i amb rigor què ha fet, com s’ha aprofitat indecentment de la institució i, per tant, de tota la ciutadania, i, sobretot, denunciar què és i d’on ve aquesta monarquia borbònica. Que no pugui continuar sent 'el rei del mambo'.

 

Comentaris