Enmig d’una crisi de dimensions colossals, amb l’economia aturada, amb milers de famílies esperant l’abonament d’un ERTO que mai no arriba, amb centenars de milers d’autònoms que no saben si sobreviuran, amb sectors sencers sota l’angoixa de la ruïna econòmica, amb una emergència social imperiosa quan encara no s’ha acabat el daltabaix sanitari… En aquest context dramàtic, el govern del PSOE/Podemos ha anunciat, per sorpresa, un increment -escandalós- del sou de policies i guàrdies civils d’un 20% mensual de mitjana. Sí, la xifra és correcta, un 20%.
No sé què en pensarà d’això el personal sanitari, que ha treballat més enllà del que es pot suportar jugant-se la seva salut i la de les seves famílies. Tampoc els treballadors del sector de la neteja, alguns dels quals també han perdut la vida, i que han estat al peu del canó durant tot el temps de confinament. Ni em puc imaginar la sensació dels que han mantingut oberta la porta de la seva farmàcia, del seu supermercat o del seu estanc. A tots ells, així com als que han perdut la feina o, com a mínim, part dels ingressos, el govern més progressista del món mundial els està insultant.
Sense ni tan sols tenir una partida en uns pressupostos que encara estan per aprovar, el ministre Marlaska ha regat amb 245 milions d’euros les butxaques dels guàrdies civils i policies nacionals que s’han convertit, des de l’a por ellos en un poder autònom de l’Estat. Un gremi armat que vetlla pels seus interessos en coordinació amb l’estament judicial. Espanya és el regne de Jusapol i els que ens van pegar s’ho cobren amb medalles, plusos i increments de sou espectaculars. La reforma és impossible.
