Sembla que per fi l’Estat ha entès que la majoria de catalans han deixat de ser súbdits d’un règim monàrquic que els reprimeix i els abandona a la seva sort davant de les clavegueres d’aquest Estat que coarta les seves llibertats fonamentals. Espanya, ara en mans del PSOE, ha decidit no passejar el Borbó per Catalunya, “per seguretat”, com si la seguretat del monarca pogués estar en perill per quatre manifestants amb mascareta que cridarien darrera d’una tanca protegida per una munió d’agents policials. No passegen el rei perquè ja han comprovat, com a mínim a les urnes catalanes, que les corrupteles reials i la il·legitimitat dels seus privilegis aquí no sumen com sí que ho fan en altres territoris.
El 3 d’octubre del 2017 es va trencar aquell pacte de la Transició pel qual els catalans acceptaven ser súbdits d’un règim que, per contra, de tant en tant els ompliria de peix el cove si no emprenyaven. Però ja no hi ha marxa enrere als carrers. Ni tan sols encara que l’independentisme institucional decideixi mantenir-se en el carril autonomista i, per tant, accepti la monarquia com un bé suprem, un gruix substancial de catalans seguiran essent republicans.
Catalunya camina cap a la república, amb més o menys pedres al camí. I el govern espanyol del PSOE, el partit més monàrquic de l’Estat, n’és conscient. Amb uns pressupostos per aprovar, val més no tocar més la moral als catalans a canvi de res. Per interessos partidistes, el Borbó es queda a casa, encara que això suposi despertar les feres de la dreta extrema i l’extrema dreta i de la cúpula de la justícia espanyola.
