Contra pronòstic i contra els elements, la figura institucional del president Torra està creixent cada dia que passa en aquesta crisi profundíssima causada per la pandèmia del coronavirus. El Govern català, amb Torra al capdavant, ha tingut una actitud prudent i totalment guiada pels criteris científics i, pràcticament des del principi, ha tingut en compte no només la salut dels catalans sinó també el desastre econòmic que ens ve al damunt. El Govern ha tingut prou criteri com per oblidar les seves discrepàncies -almenys públicament- i remar tots a una en un moment en què la societat ho necessita més que mai. La consellera Alba Vergés -igual que la consellera Chacón- també han donat una imatge de confiança, que és el més important en un context de crisi com l’actual.
De fet, el confinament dels ciutadans d’Igualada i rodalia, tan dolorós, és una mostra de responsabilitat tant del Govern com dels propis veïns que, amb el seu sacrifici, estan fent de barrera en el focus més important de la malaltia a Catalunya. Una decisió totalment inversa a la del govern espanyol, que es nega reiteradament a confinar Madrid, sense més argument que els uniformes i els sants galons del mando único. Militars i policies contra un virus, tenim l’estat que tenim.
Hem de salvar vides, hem de salvar llocs de treball i hem de salvar aquest país, aquesta és la prelació que ha entès el president Torra i qualsevol persona amb un mínim d’empatia social. Just la jerarquització inversa del mando único de Madrid. Perquè a ells els importen molt més que un rave les fronteres; fa segles que viuen d’elles.
