Que ningú s’inquieti, però ben aviat farà un any que el Butlletí dels Científics Atòmics de la Universitat de Chicago van determinar que a la Humanitat li quedaven 100 segons per arribar a l’Apocalipsi, és a dir, a la Fi del Món, en lletres majúscules perquè no és un assumpte menor. El Rellotge Doomsday o de l’Apocalipsi és una figura simbòlica que des del 1947 calcula quant li queda al món per arribar al seu últim dia, moment representat per la mitjanit. Si al gener del 2020 els científics —sense ni saber que existia un nou virus que causaria una pandèmia global— van determinar que faltaven 100 segons per acabar amb tot, podem imaginar que aquest 2021 probablement hauríem d’entar en temps de descompte. Però, parem màquines, perquè hi ha algun senyal per l’esperança.
Amb l’esclat de la pandèmia, el món ha entrat en una dinàmica en què resulta molt difícil pensar que existeixin dreceres per sortir ràpid de les diverses crisis que, de sobte, s’encavalquen. Els últims aladarulls a diversos països, a banda de l’oportunisme de grupuscles polítics, són l’expressió de tots aquells que no veuen sortida i no tenen esperança. La confiança en els lideratges polítics per sortir de la crisi sanitària són un miratge: no és només una bona gestió política la que ens traurà del fangar, sinó també la responsabilitat personal de cadascú comprenent com es comporta el virus i què necessita per saltar d’un individu a l’altre (no podem posar un funcionari entre cos i cos perquè vigili que això no passi). És cert que les decisions polítiques són importants per prevenir els efectes de la pandèmia, però també ho és la part de responsabilitat individual que ningú pot obviar.
Tot i la malastrugança que arrosseguem aquest 2020 potser hi ha notícies a les quals no hem prestat atenció i que podrien finalment fer que el món guanyi temps en aquest avançament sense aturador cap a la fi del món. Notícies que són esperançadores. En el marc de l’ONU s’ha aconseguit, per exemple, signar el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears, un element de pressió més perquè les potències nuclears es vegin obligades a negociar la desnuclearització. No s’ha d’oblidar que les armes nuclears i les proves que es fan tenen efectes devastadors en el medi ambient, un altre del factors que ens fa avançar cap al precipici. Els científics de la Universitat de Chicago potser ho tindran en compte a l’hora de determinar el temps que li queda al món abans del punt del final. La rebaixa en l’amenaça nuclear podria compensar el estralls de l’emergència sanitària. Cal marge per actuar, necessitem temps i estaria bé que aquest gener vinent el Rellotge Doomsady es quedés congelat.
1 
